El decret llei sobre la regulació del lloguer que el Govern va aprovar el desembre va quedar derogat aquest dimarts pel ple del Congrés després del rebuig, entre d'altres, d’Units Podem, PP i Ciutadans. Això suposa que les mesures que van entrar en vigor el 19 de desembre passat queden suspeses, per la qual cosa molts arrendataris i propietaris es pregunten què passa amb els contractes que s'han signat durant aquests dies.
Els canvis impulsats pel Govern de Pedro Sánchez en matèria de lloguer sembla que, de moment, es queden en res. Tot i que la norma va recollir els suports d'alguns partits, aquests vots no van ser suficients per a la seva convalidació, cosa que significa que la durada mínima dels contractes torna a ser de tres anys després d'haver estat ampliada a cinc. El mateix passa amb la pròrroga tàcita, que torna a ser d'un sol any, després d'aprovar pujar-la a tres.
Un altre dels canvis que incloïa el decret eren la fixació d'un màxim de fiança de dues mensualitats, de manera que ara els arrendadors podran exigir les garanties que estimin oportunes, com més gran fiança, avals o dipòsits bancaris. A més, les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte passaven a córrer a càrrec del propietari, però, ara el propietari i l'empresa intermediària de lloguer podran tornar a pactar la quantia dels honoraris de l'empresa i la responsabilitat del seu pagament.
La normativa també augmentava la protecció dels inquilins en cas de desnonament en el cas de donar-se condicions de vulnerabilitat social, quan el desnonament es paralitzava entre un o dos mesos per buscar una solució habitacional. Així mateix, pel que fa als lloguers turístics, el decret posava que eren les comunitats de veïns les que haurien d'aprovar per unanimitat prohibir aquest tipus d'iniciatives.
Els contractes signats entre el 18 de desembre i el 22 de gener estaran subjectes a un règim especial
"El resultat de la votació posa de manifest que el decret no comptava amb el consens de partits, inquilins ni propietaris. A hores d'ara s'obre un període de reflexió que hauria de portar a prendre mesures encaminades a augmentar l'oferta, a millorar la qualitat de la ja existent, ja que els preus se situen a nivells raonables", opina el cap d'estudis d'Idealista, Fernando Encinar.
Però, què passa amb els contractes que es van formalitzar durant aquests 35 dies que el decret ha estat en vigor. Com el decret llei no s'ha convalidat, es tornarà al règim jurídic anterior. "En el cas dels que es van signar durant els dies que va estar vigent el Decret Llei, el seu contracte seguirà vigent i se'ls aplicarà la norma que va estar vigent durant aquests dies", assenyala el professor de Dret Civil de la Universitat de Navarra, Francisco Javier Fajardo Fernández.
La llei ho empara, "tot i que és possible que alguns arrendadors vulguin modificar el contracte per aplicar la llei vigent. L'arrendatari haurà d'estar atent per si vol o no vol canviar el seu contracte i adaptar-lo a la norma vigent a l'actualitat", explica, alhora que recorda que la no aprovació de la llei no vol dir que tingui retroactivitat. "Els contractes signats entre el 18 de desembre i el 22 de gener estaran subjectes a un règim especial pel que fa als contractes que se signin a partir d'ara. El que ha passat ha estat una mica curiós que no s'ha donat moltes vegades, però que està subjecte al dret", apunta el professor.