L'economia del sector manufacturer de la zona euro es va contreure fortament al març a causa de la notable deterioració de les condicions operatives provocat pel brot mundial del Covid-19. La producció, les noves comandes i les compres es van reduir fortament, l'ocupació es va reduir notablement i les limitacions de l'oferta es van intensificar a un ritme rècord, segons apunta l'índex PMI publicat aquest dimecres. La confiança sobre el futur va caure a mínims històrics.
L'índex PMI del sector manufacturer de la zona euro elaborat per la consultora Markit, corregit de factors estacionals, es va situar per sota del nivell d'absència de canvis de 50 per catorzè mes consecutiu, i va disminuir considerablement des de 49,2, els màxims d'un any registrats al febrer, fins a caure a 44,5 al març. A més, l'índex va ser el més baix en noranta-dos mesos.
En conjunt, la producció manufacturera va caure al ritme més fort des d'abril de 2009. La fabricació va caure bruscament d'acord amb una caiguda similar de les noves comandes rebudes pel sector manufacturer, que també van disminuir a un ritme no superat en gairebé onze anys. El comerç d'exportació va caure bruscament i al ritme més fort des de març de 2009.
Els fabricants van continuar afrontant obstacles importants per aconseguir subministraments al març, tant dins com fora dels mercats europeus. L'última enquesta va mostrar que els terminis mitjans de lliurament es van allargar fins a màxims de gairebé vint-i-tres anys de recopilació de dades, i les empreses de tots els països estudiats van indicar retards considerables en els lliuraments dels seus inputs. Els terminis de lliuraments també van empitjorar, malgrat que les empreses van registrar una marcada reducció a les seves activitats de compres. L'activitat de compres es va reduir per setzè mes consecutiu al març, i l'enquesta va assenyalar que el ritme de contracció va ser el més fort registrat des de mitjan 2012.
Les perspectives es van tornar més negres, reflectint la preocupació sobre l'impacte a curt i llarg termini de la pandèmia en l'economia
Els fabricants també van retallar els nivells d'ocupació durant el mes, i la destrucció neta de les plantilles va ser la més marcada indicada per l'estudi en més d'una dècada.
La reducció de preus d'algunes matèries primeres i productes semielaborats, a més d'uns preus més baixos relacionats amb el petroli, van comportar una marcada caiguda dels costos dels inputs al març. El període actual de deflació s'ha estès a deu mesos, i l'última caiguda dels preus va ser la més pronunciada des de novembre de l'any passat. Les tarifes també van baixar a la taxa més forta registrada per l'estudi en quatre anys.
Mentrestant, la confiança en les perspectives es va tornar cada vegada més feble al març, reflectint la preocupació sobre l'impacte a curt i llarg termini de la pandèmia del Covid-19 sobre l'activitat econòmica global. L'optimisme va caure al grau mensual més baix de la història de la sèrie, que va començar al juliol de 2012, i també va ser el més baix registrat per l'estudi fins avui.
Per països, la pèrdua d'ocupació va ser especialment forta a Àustria, Alemanya i Irlanda. Tots els índexs PMI a nivell nacional van disminuir respecte al mes anterior. Itàlia va experimentar la major deterioració de les condicions operatives, i el seu respectiu índex PMI va registrar el nivell més baix en gairebé onze anys. Després d'haver indicat consistentment el millor creixement durant els últims mesos, Grècia va registrar el segon pitjor resultat al març.
Pel que fa a la resta dels països, França, Irlanda i Espanya van registrar les seves lectures més baixes del PMI des de fa anys. Només l'índex PMI dels Països Baixos es va situar per sobre del nivell d'absència de canvis de 50.0 al març, encara que el seu creixement va ser lleu. França, Alemanya i Grècia van registrar les majors reduccions de les noves comandes per a exportacions.
Des de Markit comenten que "fins i tot la caiguda de l'índex PMI fins a mínims de set anys i mig oculta la gravetat de l'enfonsament del sector manufacturer, ja que inclou una mesura dels retards a les cadenes de proveïment, que va impulsar l'índex. Els retards en el subministrament normalment es perceben com un senyal d'augment de la demanda, però en aquest moment els retards gairebé rècord són una indicació que les cadenes de subministrament mundials estan sent delmades pel tancament de fàbriques a tot el món".
Consideren que cal "analitzar els indicadors de producció i de noves comandes de l'enquesta per comprendre millor l'escala del probable impacte sobre l'economia que resultarà del col·lapse del sector manufacturer, i aquests índexs suggereixen que la producció va caure al ritme més fort des de 2009, baixant a una taxa anual que s'acosta als dos dígits".
No obstant això, afegeixen que "el que preocupa més és que encara ens trobem lluny del pic de disminució del sector manufacturer. A més de l'impacte en la producció simplement pel fet que moltes fàbriques van tancar portes, és probable que durant les setmanes vinents disminueixi notablement la despesa empresarial i de consum de béns, ja que les mesures per contenir el coronavirus resulten en una dramàtica reducció de les noves comandes rebudes a les fàbriques que encara es troben operatives. És probable que els tancaments d'empreses, els confinaments i l'augment de la desocupació tinguin un impacte sense precedents en la despesa a tot el món, enfonsant la demanda d'una àmplia gamma de productes. Les excepcions seran els productors d'aliments i de productes farmacèutics, però pel que fa a la resta de la indústria, grans sectors podrien sofrir recessions mai vistes amb anterioritat".
