Clàusules sòl: Hisenda passarà la seva factura en la deducció per habitatge

Així ho aclareix la Direcció general de Tributs en una consulta vinculant, recollida per Europa Press, i en resposta a una pregunta sobre la devolució per part d'un banc a un client dels interessos cobrats a l'excés per l'aplicació d'una clàusula solc que no estava contemplada en el préstec hipotecari, a més de l'abonament dels interessos de demora d'acord amb l'interès legal dels diners en cada any sobre les quantitats cobrades per error.

Tributs precisa que la devolució de l'import cobrat de més per l'aplicació de la citada clàusula de limitació del tipus d'interès "no constitueix renda alguna subjecta" a l'IRPF, però indica que en la mesura en què tals quantitats haguessin format part de la base de la deducció per adquisició d'habitatge habitual (en vigor per als immobles adquirits abans de l'1 de gener de 2013), el contribuent haurà d'afegir les quantitats indegudament deduïdes per tal motiu a les quotes líquides reportades en l'exercici en el qual li retornin aquests imports.

La devolució de l'import cobrat de més "no constitueix renda alguna subjecta" a l'IRPF

La deducció per habitatge, de les més quantioses en l'IRPF, està relacionada amb la quota hipotecària que paguen els contribuents, de tal forma que si ara reben una part del pagat de més per les clàusules solc, la deducció que es van aplicar en el seu moment també hauria de ser menor i, per tant, hauran de retornar l'excés a Hisenda, integrant aquest import en la quota líquida de l'any en el qual ho rebin.

A més, els interessos de demora que presumiblement haurà d'abonar el banc pel temps transcorregut entre l'aplicació de la clàusula solc i la devolució de la mateixa tenen la consideració d'interessos indemnizatorios (enfront dels remuneratorios) i, per tant, segons el criteri de Tributs, són considerats guanys patrimonials i, com a tal, s'haurà de tributar per ells.

En concret, qualsevol que sigui el període que abastin aquests interessos de demora, s'integraran a la base imposable de l'estalvi i s'imputaran a l'exercici fiscal en el qual es percebin, o dit d'una altra manera, en el qual tingui lloc l'augment patrimonial.

El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ja va indicar fa unes setmanes que el seu departament tindrà "un paper" en el control de la devolució de les clàusules solc per analitzar possibles implicacions fiscals. "La devolució de la clàusula és complexa i Hisenda va a estar en aquesta devolució perquè és ineludible i inevitable que estigui", va afegir.

ADVERTIMENT DE MONTORO

El Consell de Ministres previsiblement aprovarà aquest divendres un reial decret per a la seva devolució gratuïta

Per la seva banda, el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, va avançar aquest dimarts que el Consell de Ministres analitzarà i previsiblement aprovarà aquest divendres el reial decret llei que establirà un sistema "extrajudicial" perquè de forma "gratuïta" els clients afectats per les clàusules sòl puguin reclamar les quantitats indegudament cobrades i aconseguir un acord amb les entitats en el termini màxim de tres mesos per a la seva devolució.

Segons va explicar el ministre, serà un procediment "ràpid" en el qual, una vegada el consumidor reclami al banc, s'haurà de determinar la quantitat cobrada indegudament i s'haurà d'aconseguir un acord entre les parts implicades".

Fonts del Ministeri d'Economia van assenyalar a Europa Press que aquest procediment extrajudicial per reclamar les quantitats cobrades indegudament per les clàusules que limiten la caiguda històrica de l'Euríbor serà obligatori per a l'entitat, però voluntari per als consumidors.