La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha declarat a RNE que és partidària d'imitar a Espanya el model d'impost a les transaccions financeres fixada a França si no és possible establir l’anomenat taxa Tobin a nivell europeu. Calviño s’ha mostrat també optimista sobre l'aprovació dels Pressupostos de 2019 i ha rebutjat els missatges "alarmistes" sobre la desacceleració de l'economia espanyola.
La ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha mostrat partidària d'aprovar a Espanya un impost a les transaccions financeres i, per això, ha indicat que el "més segur és copiar o inspirar-se" en el que tenen altres països, com ara França.
Calviño ha declarat a RNE que l’"ideal" seria que aquest impost s'establís a nivell mundial i, especialment, a l'àmbit europeu, tal com ho està defensant Espanya tant a l’OCDE com a la UE, però si no és possible, ha afirmat que "caldrà establir-lo" en l'economia espanyola.
En aquest sentit, ha rebutjat que l'impost hagi de suposar pèrdues d'inversions al país, ja que, segons ha dit, a França no ha tingut un resultat negatiu. Així, ha indicat que ahir mateix el ministre francès d'Economia, Bruno Le Maire, s'ho va traslladar personalment durant la reunió que van mantenir a París: "No han vist un desplaçament d'empreses causat per aquest impost".
L'impost francès que Calviño veuria amb bons ulls traslladar a Espanya grava el 0,3% del valor de totes les compravendes d'accions d'empreses franceses cotitzades i la capitalització borsària de les quals supera els 1.000 milions d'euros.
Juntament amb l'impost a les transaccions financeres, Calviño ha apuntat que el Govern vol explorar també canvis en la fiscalitat mediambiental, tot i que no ha concretat cap mesura. "Estem explorant diferents alternatives per avançar cap a una societat més neta, i aquest Govern, que té un marcat caràcter mediambiental, no pot deixar de considerar aquestes opcions", ha subratllat Calviño, després d'afirmar que encara no està decidit si aquests canvis s'introduiran a la llei de pressupostos o un text normatiu en paral·lel.
NO ES PUJARAN IMPOSTOS A LES CLASSES MITGES
El que sí que ha volgut deixar clar la titular d'Economia és que el Govern té una "clara determinació" de no apujar els impostos a la classe mitjana i treballadora, i ha afirmat sobre si es pujarà l'IRPF a les rendes anuals superiors a 140.000 euros, que encara no s'ha pres una decisió perquè són "diferents peces del puzle les que cal posar al seu lloc".
D'altra banda, Calviño s’ha mostrat "optimista" pel que fa a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat de 2019, i ha assegurat que el Govern està disposat a negociar i a dialogar "amb tothom" per buscar els "millors equilibris." “Seria una pena que tota aquesta il·lusió de canvi es frustri perquè no hi hagi un suport parlamentari", ha lamentat.
Pel que fa a l'evolució econòmica, la ministra ha assegurat que "de moment" el Govern manté la seva previsió de créixer aquest any un 2,7%, en línia amb els principals organismes internacionals, i ha apostat per seguir reduint el dèficit escometent reformes estructurals pel costat dels ingressos i les despeses, i no només "fent surf o cavalcant sobre la conjuntura econòmica" com fins ara.
DESACCELERACIÓ DEL PIB
Calviño ha admès que encara que el creixement segueix sent positiu i proper al 3%, l'economia espanyola s'està desaccelerant des de l'any 2015, igual que la majoria d'economies de la resta del món, si bé, ha assegurat que té una base "sòlida" de creixement. També ha retret que "no és acceptable" que amb les mateixes previsions que fa tres mesos s'estiguin llançant ara "missatges alarmistes".
Tot i això, ha dit que el Govern ha d'estar "vigilant" perquè la conjuntura exterior és "molt volàtil" i hi ha elements d'incertesa a l'horitzó, com la pujada de tipus als Estats Units, els canvis en la política monetària del BCE o les temptacions proteccionistes.
"La tendència no indica taxes de creixement superiors al futur. Estem en una fase positiva del cicle, però en la qual el creixement s'està moderant una mica perquè s'esgoten alguns dels motors del creixement (...). Tot apunta a una relativa alentiment del creixement a tot el món i a Europa", ha reiterat.
Finalment, s'ha referit a la possibilitat que algunes empreses tornin a Catalunya després de traslladar la seva seu social fora de la comunitat, i s’ha limitat a indicar que són decisions empresarials que cal respectar i que el realment important és que les empreses tenen llibertat per establir-se on creguin oportú. "Catalunya representa el 19% del PIB espanyol, i jo el que vull és que li vagi bé i tot el que sigui ajudar a l'economia catalana, em sembla molt favorable", ha afirmat.
