La Comissió Europea ha retallat dues dècimes les seves previsions de creixement el 2018 tant per a l'Eurozona com per a la Unió Europea en el seu conjunt, fins al 2,1% en ambdós casos, a causa de la "moderació" registrada durant el primer semestre per factors com les "tensions" comercials, la incertesa política en alguns països i el creixement del preu del petroli.
Per 2019, Brussel·les calcula que el creixement tant de la UE com de la zona euro serà del 2%, la mateixa previsió que l'executiu comunitari ja estimava el maig.
"La moderació en les taxes de creixement és parcialment el resultat de factors temporals, però les tensions comercials creixents, els majors preus del petroli i la incertesa política a alguns Estats membres pot haver-hi jugat també un paper", ha explicat la Comissió Europea en un comunicat.
En qualsevol cas, Brussel·les considera que el creixement pot guanyar força durant la segona meitat de l'any gràcies a unes millores de les condicions laborals, la reducció del deute de les llars, l'indicador de confiança dels consumidors i el manteniment de la política monetària actual del Banc Central Europeu (BCE).
El comissari d'Afers Econòmics i Monetàries, Pierre Moscovici, ha explicat que "fins ara" les decisions "proteccionistes" iniciades pel president dels Estats Units Donald Trump, han tingut efectes "limitats" i no han "danyat" en gran mesura l'economia europea.
"Tot i això, som curosos davant d'una possible escalada que òbviament causaria més mal", ha expressat el francès, per després d’afirmar que l'economia comunitària segueix sent "sòlida" però prefereix no "subestimar" els riscos a la baixa.
De fet, Brussel·les indica que en les seves previsions ha assumit que no hi haurà una escalada en les tensions comercials, però adverteix que si es materialitza "podria afectar negativament el comerç i la inversió i reduir el benestar en tots els països involucrats".
Segons el parer de l'Executiu comunitari, un altre risc a la baixa per a l'economia europea és la potencial volatilitat dels mercats financers vinculada a certs riscos geopolítics.
IRLANDA I MALTA, LES ECONOMIES EUROPEES QUE MÉS CREIXEN
Entre tots els socis europeus, Irlanda (+5,6%) i Malta (+5,4%) registren les projeccions més elevades, seguits de Polònia (4,6%), Eslovènia (4,4%), Romania (4,1%), Hongria (4%), Eslovàquia (3,9%), Bulgària (3,8%) i Xipre (3,6%).
La projecció per a Luxemburg i Estònia és d'un increment del 3,5%, per davant de Lituània (3,1%) i República Txeca (3%). Després se situen Espanya, Països Baixos, Àustria i Finlàndia (tots amb un 2,8%), Croàcia (2,6%), Suècia (2,4%) i Portugal (2,2%).
Per sota de la mitjana comunitària es troben Grècia i Alemanya (1,9%), França i Bèlgica (1,7%), Dinamarca (1,6%) i Itàlia i Regne Unit (1,3%).
