L'economia de l’Eurozona i de la Unió Europea (UE) en el seu conjunt s'alentirà durant els propers tres anys després d'haver registrat el 2017 el seu major creixement en una dècada, segons constaten les previsions presentades aquest dijous a la Comissió Europea, que també adverteix que hi ha riscos a la baixa que podrien "amplificar" la desacceleració, principalment relacionats amb els Estats Units.
En concret, Brussel·les preveu que el creixement de l’Eurozona es contraurà fins al 2,1% aquest any, l’1,9% el 2019 i l’1,7% el 2020. La Unió Europea dels Vint-i-set sense tenir en compte el Regne Unit perquè sortirà del bloc comunitari el març de l'any que ve, seguirà un comportament similar (2,2%, 2% i 1,9%, respectivament).
No obstant això, l'Executiu comunitari avisa de l'existència d'"un alt grau d'incertesa" i "molts riscos a la baixa interconnectats". "La materialització de qualsevol d'aquests riscos podria amplificar els altres i el seu impacte", assenyala la Comissió Europea.
El creixement de l’Eurozona es contraurà fins al 2,1% aquest any, l’1,9% el 2019 i l’1,7% el 2020
El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, ha explicat en una roda de premsa que aquests perills estan relacionats amb el comportament de l'economia dels Estats Units, les polítiques pro-cícliques dels quals podrien provocar un augment més ràpid del previst dels tipus d'interès.
"Aquesta situació podria exacerbar les tensions als mercats financers. La UE també podria patir, atesos als seus estrets vincles comercials i l'exposició dels bancs", ha destacat l'executiu comunitari. A això s'uneix la intenció de Donald Trump d'augmentar el dèficit per compte corrent de Washington, una política que, segons el parer de Brussel·les, avivaria les tensions comercials amb la Xina.
Pel que fa als riscos interns, la Comissió Europea ha indicat que els dubtes sobre la sostenibilitat de les finances públiques als Estats membres "molt endeutats" corren el risc d'estendre al sistema financer. També recorda els riscos vinculats amb les negociacions sobre la sortida de Londres del club europeu.
En aquest context, Brussel·les pensa que els "motors de creixement" siguin cada vegada més "de caràcter nacional". Així, creu que el consum privat hauria de beneficiar-se d'un major creixement salarial i de les mesures fiscals adoptades per alguns governs".
"L'economia europea resisteix bé, tot i que el creixement disminueix gradualment (...). En un context internacional caracteritzat per una incertesa creixent, els responsables polítics s’han d’esforçar tant a Brussel·les com a les capitals nacionals, per garantir que la zona euro sigui el suficientment fort com per fer front a qualsevol futura eventualitat", ha expressat Moscovici.
