La Unió Europea ha donat a conèixer les darreres mesures comunitàries per fer front a la crisi energètica que travessa el Vell Continent: compres conjuntes de gas, un canvi de la referència utilitzada per fixació del preu del gas natural liquat (GNL) i establir un " límit dinàmic" per al mercat TTF. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estat l'encarregada de presentar unes propostes en què brilla per la seva absència el límit als preus del gas sol·licitat per un nombre cada cop més ampli d'Estats membres.
El paquet de mesures de la Unió també ofereix eines perquè els socis comunitaris tinguin la possibilitat de fer servir fins als 40.000 milions d'euros dels Fons de Cohesió del període 2014-2020 per mitigar els preus de l'energia. La idea de la Comissió és que els estats membres puguin destinar un màxim del 10% dels fons adjudicats per a aquests menesters. En el cas d'Espanya, per exemple, que tenia assignats 42.000 milions d'aquests fons regionals, podrà fer servir fins a 4.200 milions per esmorteir l'escalada de preus de l'energia.
D'altra banda, per impulsar la liquiditat als mercats energètics, la Comissió proposarà augmentar el llindar de compensació per a les contraparts no financeres a 4.000 milions d'euros i ampliar la llista d'actius elegibles que es podrien utilitzar com a garantia durant un any.
Aquest paquet de mesures es debatrà al Consell Europeu que tindrà lloc entre el 20 i el 21 d'octubre i hauran de rebre el vistiplau dels líders dels Vint-i-set.
Amb tot, el moll de la situació continua sent al mercat del gas. Von der Leyen ha assenyalat que el club comunitari s'ha de preparar “per a possibles interrupcions addicionals i establir una base sòlida” de cara a l'any 2023, alhora que ha celebrat que les reserves de gas del conjunt de la Unió se situïn al 92%.
En aquest sentit, ha assenyalat que els països hauran de comprar conjuntament el 15% del volum necessari per assolir l'objectiu de la UE d'omplir els dipòsits de gas al 90% abans de l'1 de novembre del 2023. Els països s'encarregarien de mobilitzar empreses perquè participin en aquesta compra conjunta, que no preveu l'adquisició de gas rus. “Sabem que som forts quan actuem junts. Per això, és lògic que, en lloc de competir, les empreses energètiques aprofitin el poder de compra conjunt”, ha indicat la mandatària germànica.
Von der Leyen també ha subratllat la “inestabilitat extrema” de l'índex TTF, que ja no reflecteix “la situació real” del mercat del gas a la UE. Per això, demana als governs nacionals que estableixi límits màxims i mínims al principal mercat de referència per al principal mercat de gas al Vell Continent, mentre desenvolupa un nou índex de referència per al GNL que li permeti temperar les pujades de preu i limitar l'especulació.
Tot i això, les propostes comunitàries disten molt d'aplacar les peticions dels Estats membres, que senten que Brussel·les fa orelles sordes a una demanda cada vegada més clamorosa entre els Vint-i-set: imposar un límit als preus del gas com és l'utilitzat en l'anomenada 'excepció ibèrica' que s'aplica des de fa mesos a Espanya i Portugal.
Aquest model ha reduït els preus de l'electricitat a Espanya i Portugal. Creiem que mereix ser considerat per a la seva introducció a nivell de la UE i ara mateix estem estudiant les dades disponibles per trobar respostes a una o dues qüestions que encara estan obertes”, ha assenyalat Von der Leyen, no sense matisar abans que aquesta mesura “haurà de ser estudiada en profunditat i veure com la podem fer operativa a nivell de la UE”.
Alguns països, entre ells Espanya, no han trigat a mostrar la seva decepció. “Encara que s'avança, estem lluny de poder identificar les solucions que es puguin mantenir al llarg del temps”, ha criticat la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, que creu que el paquet de mesures queda “molt per sota de les expectatives que havia suscitat el discurs de Von der Leyen”. “Apunten la necessitat. Però novament, falta concreció”, ha afegit.
Cal recordar que, durant les últimes setmanes, més de 15 països de la UE, entre ells Itàlia, Polònia i Bèlgica han demanat a l'Executiu comunitari que es limiti el preu del gas a tota la Unió en una missiva adreçada a la presidenta de la Comissió . Al costat contrari, Alemanya i els Països Baixos, entre d'altres, consideren que aquesta mesura dificultarà la capacitat d'adquirir el gas.