Brussel·les preveu un enfonsament del PIB d'Espanya del 9,4% enguany i un atur del 18,9%

Noticia relacionada

El Gobierno rebaja sus previsiones y calcula una caída del 9,2% en el PIB y un paro del 19%

Després de l'enfonsament, Brussel·les preveu que l'economia iniciï una fase de recuperació amb un rebot del PIB del 7% i una retallada del dèficit de les administracions públiques fins al 6,7% al tancament de 2021. L'atur i el deute públic, mentrestant, es recuperaran més suaument, fins a reduir-se al 17% i el 113,7%, respectivament.

Aquest és el quadre macroeconòmic que l'Executiu comunitari pinta per a Espanya a l'actualització de les previsions econòmiques per a tot el bloc, en la qual estima que totes les economies de la UE es contrauran enguany a conseqüència de les mesures decretades pels governs per frenar la propagació de la Covid-19.

Segons les estimacions de la Comissió Europea, Grècia (-9,7%) i Itàlia (-9,5%) sofriran caigudes del seu PIB més acusades que les d'Espanya; la malaltia també colpejarà amb força l'economia francesa, que registrarà enguany un enfonsament del 8,2%. L'alemanya serà la que tindrà un comportament menys negatiu entre les grans economies de l'euro, però així i tot el seu PIB descendirà un 6,5% enguany.

Després de l'enfonsament, Brussel·les preveu que l'economia iniciï una fase de recuperació amb un rebot del PIB del 7% al tancament de 2021

En el cas d'Espanya, la Comissió Europea assenyala que les "estrictes" mesures de confinament desembocaran en una contracció "sense precedents" de l'activitat econòmica, que rebotarà "amb força" quan s'aixequin les restriccions. Així i tot, els serveis comunitaris assenyalen que la recuperació serà "desigual" entre sectors.

CONTRACCIÓ MÉS AGUDA DURANT EL SEGON TRIMESTRE

Les previsions assumeixen que l'aixecament del confinament començarà a mitjan maig i que serà gradual. Per això, apunten a una contracció de l'economia espanyola fins i tot més aguda durant el segon trimestre d'enguany, que després donarà pas a un rebot "mecànic" de cara a la segona meitat de l'any.

En concret, l'activitat del sector industrial es reprendrà "més ràpidament" que la del sector serveis, per al qual es preveu que les restriccions es prolonguin més temps, afectant en particular el comerç minorista i el turisme. La Comissió afegeix que els talls a la cadena de subministrament i la feblesa de la demanda "podrien impedir una normalització de l'activitat industrial abans de final d'any".

Aquest escenari tindrà un "impacte profundament negatiu" sobre les finances públiques, provocant un dèficit del 10,1% a tancament de l'any. Aquest empitjorament tindrà la seva explicació en una caiguda "significativa" de la recaptació per impostos i l'increment de la despesa pública a conseqüència de l'ús "extensiu" dels ERTO.

"Aquests factors, juntament amb els increments de les pensions i dels sous del sector públic, empenyeran al dèficit a l'entorn del 10% del PIB al 2020", apunta el text de l'Executiu comunitari. Després, Brussel·les preveu un descens del dèficit fins al 6,7% de cara al 2021, encara que aquest càlcul no incorpora l'efecte d'uns Pressupostos Generals de l'Estat per a aquest any.

RÀPID CREIXEMENT DE L'ATUR

Respecte al comportament del mercat de treball, Brussel·les subratlla que l'ús estès dels ERTO durant aquesta crisi "hauria de limitar les pèrdues d'ocupacions i donar suport a la renda de les llars" durant la recessió. No obstant això, no serà suficient per evitar una "ràpida caiguda" de la taxes d'ocupació, que afectarà en particular els treballadors temporals.

"S'espera que la taxa de desocupació pugi amb rapidesa, amplificant el cop a l'economia, encara que la pèrdua d'ocupació serà parcialment reabsorbida a mesura que l'activitat s'incrementi de nou", explica el document europeu. En qualsevol cas, Brussel·les adverteix que la recuperació del mercat laboral serà "més lenta" i estarà envoltada d'"alta incertesa" a causa de la "feble" situació de moltes empreses i a l'impacte "desproporcionat" de la crisi en camps com el comerç minorista i el sector hoteler.

L'EUROZONA ES CONTRAURÀ UN 7,7%

La Comissió Europea calcula que les restriccions de la mobilitat adoptades pels governs europeus per fer front a la pandèmia de Covid-19 conduiran a una contracció del PIB de l'eurozona del 7,7% enguany i a un rebot posterior del 6,3% en 2021 una vegada s'aixequin aquestes mesures. En la mateixa línia, les noves previsions de l'Executiu comunitari estimen que l'economia del conjunt de la UE sofrirà un enfonsament del 7,4% enguany per després expandir-se un 6,1% un any després.

Aquestes noves projeccions macroeconòmiques, les primeres que tenen en compte l'impacte del coronavirus, preveuen una "recessió de proporcions històriques" enguany "malgrat la ràpida i extensa resposta tant a nivell de la UE com a nivell nacional".

"Ara és força clar que la UE ha entrat en la recessió més profunda de la seva història", ha subratllat en una roda de premsa el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni. L'italià també ha advertit que la recuperació serà "desigual", ja que "no tots els països sortiran de la crisi a la mateixa velocitat". Les diferències de què parla Gentiloni queden patents en les previsions de Brussel·les per a enguany. Encara que totes les economies del bloc sofriran contraccions, les de certs Estats membre superaran fins i tot el 9%, mentre que les d'altres seran menys pronunciades.