El Banc d'Espanya estima que el sector bancari espanyol mantindria una capacitat de resistència agregada adequada davant de la materialització de riscos macrofinancers extrems. Encara que aquesta materialització implicaria un consum de capital significatiu al sector, no seria tan elevat com per comprometre l'estabilitat del sistema financer sota els escenaris analitzats.
Així ho ha explicat el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant la seva intervenció als Cursos d'Estiu organitzats per l'APIE a Santander. No obstant això, ha avisat que el context d'incertesa actual fa necessari un comportament prudent del sector i un seguiment minuciós dels riscos, que poden evolucionar de forma ràpida i obligar a plantejar nous escenaris de tensió.
"El deteriorament macrofinancer recent recomana un comportament prudent de les entitats i una vigilància estreta dels riscos associats al conflicte a Ucraïna", ha expressat Hernández de Cos.
El Banc d'Espanya ha dut a terme alguns exercicis de simulació sobre l'impacte d'un potencial augment dels tipus d'interès o del cost de l'energia sobre la situació econòmica i financera de les empreses, les llars i les administracions públiques espanyoles.
En el cas de les empreses, l'augment dels tipus d'interès pot incrementar el percentatge de companyies amb pressió financera. En concret, en el finançament bancari empresarial predominen els préstecs amb venciment a curt termini o a tipus variable, per la qual cosa la translació de variacions en els tipus d'interès és relativament ràpida.
En el cas de les llars, augments moderats en els tipus d'interès tindrien un efecte relativament reduït sobre la seva capacitat de repagament, en part per l'increment del pes de les hipoteques a tipus d'interès fix observat durant els darrers anys, que va arribar al 24,9% del saldo viu el desembre del 2021.
Respecte a les administracions públiques, l'elevat increment de la ràtio de deute públic sobre PIB experimentat des del 2007 comporta també una sensibilitat més gran de les finances públiques davant moviments dels tipus d'interès. Tot i això, la caiguda d'aquests observada en els darrers anys ha propiciat un descens continuat de la càrrega d'interessos en percentatge del PIB, alhora que l'allargament del termini mitjà del deute, que se situa actualment per sobre dels vuit anys, limita l'impacte a curt termini d'augments dels costos d'emissió.
En concret, incorporant a les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya les expectatives actuals dels mercats sobre el camí d'augment dels tipus d'interès, la càrrega financera del deute públic augmentaria des del 2,2% del PIB al tancament del 2021 al 2,5% el 2024. Per part seva, sobre aquest escenari actualitzat, un augment addicional de 100 punts bàsics en els tipus d'interès, tant de curt com de llarg termini, mantenint-se la resta de les variables estables, comportaria una elevació addicional dels pagaments per interessos al voltant de quatre dècimes del PIB el 2024.