El Banc Central Europeu (BCE) ha assenyalat que els criteris de concessió de crèdit es van endurir “substancialment” durant el primer trimestre de l'any. A més, l'organisme radicat a Frankfurt també ha destacat que el ritme d'enduriment net es va mantenir al nivell més alt des de la crisi de deute sobirà de la zona de l'euro el 2011.
Segons ha informat el BCE, les entitats financeres han indicat que l'enduriment dels préstecs a empreses i per a l'adquisició d'habitatge “va ser més gran del que havien previst al trimestre anterior” i han destacat “l'afebliment persistent de la dinàmica dels préstecs”. "Els principals impulsors de l'enduriment van ser la percepció més gran del risc i, en menor mesura, la menor tolerància al risc dels bancs", han apuntat.
“En un context de pujades dels tipus d'interès oficials del BCE i de reduccions de la liquiditat dels bancs centrals, el cost dels fons dels bancs i les condicions dels balanços també van tenir un impacte restrictiu sobre els criteris de concessió de préstecs a les empreses de la zona de l'euro”, han afegit des de Frankfurt.
Així mateix, els bancs de la zona de l'euro han indicat que el descens de la demanda de préstecs i línies de crèdit per part de les empreses ha estat “pitjor del previst” i és el descens “més acusat des de la crisi financera mundial”. A més, les perspectives de cara al segon trimestre no són gaire més optimistes, ja que el sector preveu un “nou, encara que menor” descens de la demanda de crèdit per part de les companyies.
“L'impacte dels inventaris i el capital circulant va passar a ser pràcticament neutre, després d'haver tingut anteriorment un impacte positiu a la demanda de préstecs. Això pot reflectir la relaxació dels estrangulaments de l'oferta i una moderació dels costos dels consums energètics”, han afegit des del BCE.
D'altra banda, la demanda neta de préstecs per a habitatge va continuar sent “forta”, tot i que les dades han confirmat que la tendència és a la baixa. Així mateix, el banc central ha indicat que aquesta magnitud va registrar una altra forta disminució similar a l'experimentada durant el trimestre anterior, que va ser la més alta des que es va començar a fer aquesta enquesta el 2003. Per la seva banda, l'enduriment en el crèdit al consum va ser “menys pronunciat”.
Segons el BCE, la pujada dels tipus d'interès, l'afebliment de les perspectives del mercat immobiliari, la baixa confiança dels consumidors i el descens de la despesa en béns de consum durador van contribuir negativament a la demanda. De cara al segon trimestre del 2023, els bancs esperen un nou i fort descens net de la demanda de préstecs per a habitatge i un descens “una mica menor” pel que fa a la demanda de crèdits al consum.
Alhora, els bancs enquestats han indicat que l'accés al finançament minorista i majorista es va deteriorar al primer trimestre. “En el cas dels mercats monetaris i de títols de deute, el deteriorament inverteix la millora de l'accés a aquests mercats registrada a finals de l'any passat, possiblement com a reflex de les turbulències del mercat del març del 2023 i del nivell general més baix d'excés de liquiditat. Pel que fa al finançament minorista, el deteriorament de l'accés reflecteix el augment continu dels tipus dels dipòsits bancaris i el desplaçament cap a tipus d'estalvi més remunerats”, ha explicat el BCE.
Segons les entitats creditícies, la cartera d'actius de política monetària del BCE va tenir “un impacte negatiu” sobre les condicions de finançament del mercat, les posicions de liquiditat i els actius totals durant els últims sis mesos. Així mateix, el BCE ha destacat que l'impacte sobre la rendibilitat va ser “pràcticament neutre”.
L'evolució de la cartera d'actius de política monetària del BCE i l'enduriment consegüent de la política monetària van tenir un impacte net restrictiu sobre les condicions dels préstecs a empreses i llars i un impacte negatiu sobre el volum de préstecs bancaris en totes les categories de préstecs”, han afegit.
Així mateix, aquestes mateixes entitats van assenyalar, segons el BCE, que la progressiva devolució dels préstecs de les subhastes del tercer programa d'operacions de finançament a llarg termini amb objectiu específic (TLTRO-III) ha tingut un “impacte negatiu” a les seves posicions de liquiditat, rendibilitat i condicions generals de finançament durant els darrers sis mesos. A més, el BCE ha indicat que el sector financer considera que la retirada progressiva de TLTRO-III ha tingut un “efecte restrictiu” sobre els criteris de concessió de crèdits i esperen que l'impacte en els volums de préstecs es torni negatiu a totes les categories de préstecs durant els propers sis mesos.
D'altra banda, els bancs de la zona euro han indicat que les decisions del BCE sobre els tipus d'interès oficials han tingut un “marcat impacte positiu” als marges d'intermediació durant els darrers sis mesos. Al mateix temps, si bé l'impacte sobre la rendibilitat general de les entitats de crèdit va ser positiu, l'efecte positiu sobre els marges d'intermediació de les entitats es va veure contrarestat, en part, per un efecte negatiu sobre els ingressos nets per interessos. Això està en consonància amb l'afebliment substancial de la dinàmica de préstecs i dipòsits durant els darrers sis mesos”, han apuntat des del BCE.
L'enquesta sobre préstecs bancaris a la zona de l'euro, que es fa quatre vegades l'any, va ser desenvolupada per l'Eurosistema per millorar la comprensió del comportament dels préstecs bancaris a la zona de l'euro.
Els resultats de l'enquesta d'abril de 2023 fan referència a les variacions observades al primer trimestre del 2023 i a les variacions esperades al segon trimestre del 2023. L'enquesta d'abril del 2023 es va realitzar entre el 22 de març i el 6 d'abril de 2023, dates en què es va confirmar la fallida i posterior rescat de Credit Suisse i poc després del col·lapse de Silicon Valley Bank i els primers temors sobre First Republic a l'altra banda de l'oceà. En aquesta ronda, la mida de la mostra de bancs enquestats va augmentar a 158 bancs, reflectint principalment l'ampliació de la zona de l'euro per incloure Croàcia l'1 de gener del 2023.