BBVA Research ha actualitzat aquest dimarts a l'alça la seva previsió de creixement per al conjunt del país aquest any en 0,3 dècimes, i ara creu que el Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya creixerà un 4,4% el 2022. Però també ha rebaixat de l'1,8% a l'1% la previsió per a l'any 2023, amb descensos en l'estimació de tretze de les disset comunitats autònomes. L'estancament del turisme, la menor confiança i el retard en la gestió dels fons Next Generation EU (NGEU) són els motius principals d'aquesta revisió a la baixa per a l'any següent.
En concret, el servei d'estudis de BBVA ha explicat que la previsió de creixement per a aquest any s'ha revisat a l'alça "gràcies a un dinamisme del turisme més gran que el que s'esperava fa un trimestre, sent les illes, el País Valencià, la Comunitat de Madrid i Catalunya les que experimenten les majors revisions a l'alça si s'atén el PIB estimat per CA.
Canàries (9,3%) i Balears (8%) seran també aquest any les que més tirin del creixement, seguides de la Comunitat de Madrid (4,7%) i Catalunya (4,4%), afavorides pel retorn del turisme urbà. Aquestes són les úniques quatre regions que creixen per sobre de la mitjana nacional, apunta BBVA Research en una nota.
D'altra banda, les més endarrerides seran Castella i Lleó (2,9%), Galícia, Cantàbria i Aragó (3,3%). "Les comunitats del nord del país es veuran afectades pel avanç limitat de la inversió en béns d'equip, impactat per la guerra a Ucraïna i per la velocitat menor de l'esperada en l'execució dels fons NGEU", destaca BBVA Research.
Pel que fa al creixement trimestral, "a l'avenç registrat a l'estiu el seguirà un estancament al tercer trimestre i una desacceleració de l'activitat", cosa que, segons les dades que maneja el servei d'estudis de BBVA, "es reflecteix ja en les dades de despesa amb targetes, el creixement de les quals es va reduir de forma rellevant durant el període de juliol a setembre".
"Aquesta pitjor evolució de la despesa es deu principalment a la inflació", diuen els experts de BBVA Research, que preveuen que "l'economia podria romandre pràcticament estancada com a conseqüència de la pèrdua de poder adquisitiu". "Encara que l'excés d'estalvi -acumulat durant la pandèmia- ajudarà llars i empreses a mantenir els seus nivells de consum i inversió", adverteixen que "les comunitats amb menys renda i un nivell d'atur més gran podrien disposar d'un menor matalàs d'estalvi, cosa que podria implicar que els ajustos sobre el seu consum i inversió hagin de ser més grans".
REVISIÓ A LA BAIXA PER AL 2023
Per al 2023, el PIB d'Espanya s'ha revisat a la baixa de l'1,8% a l'1%. A nivell regional, les comunitats més afectades són les més dependents del turisme o amb més exposició al desplegament dels fons NGEU. A les Balears (-1,2 pp.), Extremadura (-1,1 pp.) i Comunitat Valenciana, Múrcia, Madrid, Castella-La Manxa, Canàries i Andalusia (-1,0 pp.) la revisió és més gran que a el creixement del PIB del conjunt nacional.
Es revisa també a la baixa, encara que amb menor magnitud, la previsió de creixement per al 2023 de Cantàbria (-0,4 pp.), Aragó i Principat d'Astúries (-0,5 pp.), Castella i Lleó i la Comunitat Foral de Navarra (-0,6 pp.). "Aquestes comunitats del nord peninsular pateixen una revisió del creixement més lleu perquè s'espera que a mesura que se solucionin els colls d'ampolla i, si no es produeixen increments addicionals de la incertesa, les exportacions de béns es comencin a accelerar al llarg del proper exercici, impulsant l'activitat industrial", destaca BBVA Research.
Després d'aquesta actualització de les previsions, els arxipèlags seran els que registrin el creixement més gran del país el 2023 (Balears, del 2,2%, i les Canàries, de l'1,9%), seguits de la Comunitat de Madrid (1,5% ) i Extremadura (1,2%). A la banda oposada, l'economia gallega no registrarà avenços (creixement del 0,0%), Astúries i Navarra repuntaran un 0,2% i el País Basc creixerà un 0,3%.
LA INFLACIÓ SEGUIRÀ ELEVADA
Així mateix, aquests experts preveuen que la inflació arribi a un punt d'inflexió, però tot i així es mantindrà elevada durant un temps i pressionarà a l'alça els salaris i els costos. "El risc que es produeixin efectes de segona ronda hauria d'estar acotat si s'aconsegueix trencar la dinàmica alcista dels costos energètics", diuen, però "el problema és més gran en comunitats de menor renda per càpita, en què el matalàs d'estalvi per suportar aquests increments és menor".
Les regions que registren un creixement salarial més gran són les especialitzades en producció de béns exportables i amb un nombre més gran de vacants sense cobrir, com el País Basc, Navarra i Cantàbria, cosa que les exposa a més pèrdues de competitivitat.
L'augment dels preus està afectant la inversió en habitatge, que mostra ja un dinamisme més baix també per l'enduriment de les condicions de finançament, però sense arribar a registrar desequilibris.
Pel que fa a l'ocupació, BBVA Research espera que el seu creixement anual a Espanya sigui del 3,1% aquest any i s'alenteixi fins al 0,6% el 2023. Les comunitats autònomes que registraran un creixement més gran en l'ocupació durant el 2022 són les illes Canàries (9,8%) i les Balears (6,7%), la Comunitat Valenciana (3,8%) i Andalusia (3,4%). Per contra, Astúries (0,0%), La Rioja (0,7%) i Aragó (1,3%) seran les més endarrerides. Respecte al 2023, les Balears i les Canàries, totes dues amb 2,4%, i la Comunitat de Madrid (1%) juntament amb Múrcia i Andalusia, amb 0,9%, lideraran el creixement i al costat oposat hi ha Castella i Lleó (-0,9%), Galícia (-0,3%) i Cantàbria (-0,3%), limitades pel baix dinamisme de la seva activitat econòmica.
