BBVA Research, el servei d'estudis de BBVA, ha revisat lleugerament a l'alça la seva estimació de creixement del PIB espanyol per al 2022 fins al 4,6% (des del 4,4% esperat a principis d'octubre), i la del 2023 fins al 1,2% (des de l'1% anterior). Els economistes de la companyia han pres aquesta decisió en apreciar que l'economia "resisteix millor del que s'esperava".
Així ho indica al darrer informe Situación España, presentat aquest dijous per Jorge Sicilia, director de BBVA Research i economista en cap de BBVA; Rafael Doménech, responsable d'Anàlisi Econòmica; i Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya, en què s'indica també que el 2024 el creixement del PIB podria assolir el 3,4%, una vegada que es dissipin algunes de les incerteses que afecten famílies i empreses.
BBVA Research creu que l'economia "evoluciona una mica millor del que s'esperava i que s'està reduint lleugerament la probabilitat d'una contracció de l'activitat", i per això les noves projeccions. I és que, apunta, d'una banda el consum privat –finançat per la utilització de la riquesa acumulada per les famílies des del 2020– i les exportacions de béns continuen recolzant la demanda.
Això sense oblidar que "l'ocupació està tenint un comportament atípicament positiu a la part final de l'any" i que la inversió en maquinària i equip "també va créixer, impulsada per la flexibilització de les restriccions que han estat afectant el sector de l'automoció".
Així doncs, el servei d'estudis de BBVA creu que el PIB pràcticament s'estancarà al quart trimestre del 2022 o podria experimentar un avenç similar al del trimestre anterior, enfront de la moderada caiguda (-0,3%) que en preveia fa dos mesos. BBVA Research espera que en endavant es produeixi "una menor contribució al creixement tant de la demanda externa com del consum de les llars".
I és que l'entrada en recessió de la zona de l'euro, juntament amb l'esgotament de l'impuls que per al sector turístic va suposar l'eliminació de les restriccions associades a la pandèmia, faran que “la contribució al creixement de la demanda externa es torni negativa el 2023 i 2024".
D'altra banda, BBVA Research assegura que "la despesa de les llars espanyoles es veurà afectada per la incertesa més gran, l'increment dels preus, la desacceleració de l'ocupació i l'augment en els tipus d'interès". En aquest sentit, el consum privat mostrarà l'esgotament de la flexibilització de les restriccions de la Covid.
Addicionalment, "la inflació reduirà el poder de compra dels salaris", i la desacceleració de l'ocupació (que creixeria un 1,1% el 2023, enfront del 3,3% previst per al 2022) i de les hores treballades, portaran a una "disminució de la renda disponible de les llars de gairebé un 8% en termes reals" (entre setembre del 2021 i març del 2023), en utilitzar el deflactor del consum.
Sense oblidar que "l'actualització de les quotes hipotecàries suposarà una càrrega financera més gran per a les famílies". Tot això afectarà particularment la despesa a finals del 2023 i principis del 2024, quan l'efecte negatiu sobre el consum podria rondar a un punt percentual.
LA INFLACIÓ SUBJACENT, DIFÍCIL DE CONTENIR
Sobre la inflació, BBVA Research preveu que l'Índex de Preus al Consum (IPC) augmenti, de mitjana, un 4% el 2023 i un 2,8% el 2024, després de fer-ho un 8,5% el 2022. Entre els factors que explicarien aquesta evolució estarien la reducció del preu del gas i del combustible, la desaparició gradual dels colls d'ampolla, així com la desacceleració de la demanda interna i un menor valor dels serveis turístics per la caiguda de la renda disponible a Europa i la competència més gran de destinacions alternatives.
A més, el servei d'estudis apunta que el sector públic continuarà reduint el dèficit, tot i que en termes estructurals les estimacions de BBVA Research apunten un augment del dèficit estructural del 2023 respecte al 2019. La política fiscal continuarà sent expansiva durant els propers dos anys, gràcies a les transferències rebudes a compte dels fons NextGenerationEU (NGEU), augura també.
I BBVA Research ha cridat l'atenció sobre la reducció del desequilibri als comptes públics, que "ha assolit nivells similars als observats abans de la pandèmia, però amb una despesa considerablement més gran". En aquest sentit, els experts del banc han incidit en la "necessitat de tenir un pla a mitjà i llarg termini per reduir el deute, en un entorn de futurs augments addicionals de la despesa provocats per l'increment en els tipus d'interès i l'envelliment de la població", un pla que "ha de ser transparent i dissenyat per limitar-ne l'impacte en el creixement econòmic".
RISCOS A LA BAIXA
Tot i això, malgrat la millora de les previsions d'aquest any i el pròxim, BBVA Research insisteix que "hi ha nombrosos riscos a la baixa". Entre altres factors, la pèrdua de competitivitat i el poder adquisitiu es podrien estendre si hi ha un deteriorament addicional de la situació geopolítica, la inflació podria mantenir-se elevada per l'impacte de la negociació col·lectiva i la capacitat de creació d'ocupació es podria veure limitada durant els propers anys.
Així mateix, estima que la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) "podria ser encara més restrictiva", i caldrà estar vigilant a la sostenibilitat de les finances públiques, així com a l'evolució del sector turístic.
Tot i que també hi ha elements positius a l'horitzó. En concret, la producció de vehicles de motor, que “comença a recuperar-se i podria donar sorpreses positives als propers anys”. "Si es confirma que hi torna a haver un flux ininterromput de comerç al sector, la demanda embassada pot començar a aflorar alhora que l'oferta augmenti". En particular, BBVA Research estima que les matriculacions de turismes podrien augmentar entre un 10% i un 25% el 2023.
També posa l'accent en el fet que malgrat les dificultats, tant les empreses com les famílies "es troben més ben preparades per afrontar un entorn de més volatilitat". A parer seu, l'estalvi acumulat durant la pandèmia permetrà a algunes famílies mantenir el consum o invertir.
