Les previsions econòmiques de BBVA Research es mantenen de cara al 2023, quan esperen que el Producte Interior Brut (PIB) espanyol creixi un 2,4%. Tot i això, per al 2024, han rebaixat les seves projeccions fins a l'1,8% des del 2,1% anterior, segons queda reflectit a l'últim informe Situación España.
L'empitjorament en les previsions de creixement de la zona de l'euro des d'inicis d'any restaria un 0,3% i un 0,2% a l'avanç del PIB a Espanya durant el 2023 i el 2024, respectivament.
L'estimació de PIB per a aquest any és coherent amb la revisió anual de les sèries de Comptabilitat Nacional i l'evolució recent dels indicadors d'activitat, que apunten a un creixement econòmic el 2023 en línia amb allò previst per BBVA Research (2,4%).
La recuperació pot continuar gràcies a la fortalesa de la posició financera de les llars i les empreses, a la normalització prevista de l'activitat industrial, al suport dels fons europeus i l'augment en la població en edat de treballar, tot i que el biaix sobre aquest escenari és a la baixa i la incertesa de política econòmica podria augmentar durant els propers mesos, expliquen els economistes de BBVA Research.
Pel que fa a l'evolució dels preus, des de l'entitat col·loquen les previsions d'inflació tant el 2023 com el 2024, de mitjana propera al 4%. En concret, el 3,7% i el 3,6%, respectivament. "És difícil preveure una caiguda de la inflació el 2024 cap a nivells consistents amb l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) en absència d'una reducció significativa del preu del petroli o d'una recessió econòmica", apunten.
BBVA Research estima que un barril de petroli un 10% més car pot impulsar la inflació entre una i dues dècimes durant els 12 mesos següents. De la mateixa manera, s'assumeix que la sequera no continuarà contribuint a mantenir la inflació elevada per l'encariment dels aliments.
Destaquen que hi ha incertesa sobre la contribució que tindrà la política fiscal a la contenció de preus. Creuen que entre les qüestions que podrien començar a contribuir a la reducció del dèficit hi ha la retirada de les mesures implementades per limitar l'increment dels costos de transport i generació d'electricitat. "Les ajudes que persisteixin s'hauran de concentrar en col·lectius vulnerables o sectors especialment exposats a l'increment en els costos de l'energia. Més enllà d'això, el Govern vinent haurà d'anunciar mesures que redueixin el dèficit públic", diuen.
Pel que fa a la política monetària, BBVA Research preveu que els tipus d'interès es mantinguin als nivells actuals (4,5% per al tipus d'interès de refinançament). "És probable que la pausa es prolongui, encara que el biaix continua sent que, si es produeixen moviments a curt termini, aquests siguin per encarir el crèdit".
Mirant ja cap a la zona euro, BBVA Research percep un deteriorament recent a les perspectives de creixement. S'espera que el PIB augmenti només un 0,4% el 2023 i un 1% el 2024, enfront del 0,8% i l'1,3% esperats prèviament. El menor creixement dels principals socis comercials espanyols apunta que la contribució de la demanda externa durant els propers trimestres podria continuar sent negativa.
PANORAMA POLÍTIC D'INCERTESA
Els analistes de l'entitat també han fet referència a la situació d'incertesa política en què es troba el país. A parer seu, aquest context pot augmentar durant els propers mesos. "Fins ara, diferents indicadors no mostren un deteriorament en la confiança, malgrat l'avenç electoral. En tot cas, hi ha un retard en els processos per tenir un pressupost de l'Estat per a l'any següent, consistent amb els compromisos europeus".
Comenten que durant la darrera part del 2023 s'acordarà com es tornaran a implementar les regles fiscals a Europa. "La necessitat d'aclarir els dubtes sobre la manera com es reduirà el dèficit públic és més gran, ja que s'espera que, malgrat la recuperació en marxa, el desequilibri en els comptes es mantindrà constant el 2023 al voltant del 4% del PIB".
Recorden que el proper govern haurà d'anunciar mesures equivalents al voltant de gairebé un punt percentual del PIB si vol complir amb portar el desequilibri per sota del 3% del PIB, a més d'eliminar les polítiques que van ser adoptades per mitigar l'impacte de l'increment en preus de l'energia i els aliments.
