Creixen els plans d'anar-se'n a viure a una zona rural, sobretot entre els més joves. Sis de cada deu demandants d'habitatge majors de 18 anys aniran a viure a un poble o els agradaria fer-ho. A més a més, respecte a l'agost de l'any passat, la xifra de joves menors de 34 anys amb plans reals de traslladar-se a una zona rural ha augmentat significativament, segons dades de Fotocasa Research.
A l'informe es pot apreciar que hi ha un interès força estès per viure en nuclis rurals. Concretament, a un 62% dels demandants d'habitatge més grans de 18 anys els agrada la idea o tenen plans reals de fer-ho. Aquesta xifra és, a més, pràcticament idèntica que la de l'agost del 2022 (61%).
El febrer del 2023, un 15% dels particulars afirmava tenir plans reals d'instal·lar-se a un poble, mentre que l'agost només n'eren l'11%. Tot i això, en aquest interval de temps ha decrescut lleugerament el percentatge d'aquells als quals li agrada la idea, però no tenen plans: eren el 50% i ara en són el 47%. És a dir, durant els darrers mesos, una xifra ressenyable de persones que se sentien atretes per aquesta idea, tot i que encara no tenien plans, pretenen fer real la seva aspiració i mudar-se a una zona rural.
Aquesta efectivitat més gran pot deure's a un canvi de lloc de treball o a la possibilitat que brinda el teletreball de marxar de les ciutats. El primer grup, el dels que canviaran de treball i residència a un poble durantels propers mesos, el componen un 8% dels demandants d'habitatge més grans de 18 anys (l'agost n'eren el 6%). Per la seva banda, els que se'n van a una zona rural a teletreballar són el 6% (el 5% l'agost).
Tenint en compte aquesta segmentació en funció de l'edat, els que rebutgen més la idea de viure en un poble són els dels estrats que superen els 45 anys. Concretament, un 45% dels demandants d'habitatge que tenen entre 45 i 54 anys assegura que no aniria a viure a una zona rural en cap cas. Entre els demandants que comprenen els 55 i els 75 anys aquest rebuig és encara més gran: un de cada dos no faria el pas de mudar-se a un poble de manera permanent.
Tot i això, a mesura que decreix l'edat, augmenten els plans de traslladar-se a una zona rural. En aquest sentit, els grups d'edat amb una proporció més gran de demandants d'habitatge amb plans reals d'anar-se'n a viure a un poble són els que abasten els 18 i els 24 anys (22%) i els 25 i els 34 anys (16%).
En ambdós casos, a més, s'ha produït un canvi molt significatiu respecte a l'agost del 2022: aquests menors de 35 anys han passat de ser els estrats amb menys intenció d'anar a viure a un poble a ser els que tenen més plans reals de fer-ho.
Si posem el focus sobre els més joves (18-24 anys), l'agost del 2022 només un 9% afirmava que es mudaria a una zona rural, mentre que ara en són el 22%. En el cas dels que tenen de 25 a 34 anys, el 16% actual és ostensiblement superior al 7% d'agost.
A més, els menors de 34 anys també destaquen per les aspiracions d'anar-se'n a una zona rural. A banda dels que tenen plans reals, ja sigui a curt o mitjà termini, de canviar la seva residència, entre els més joves (18-24 anys), hi ha un 56% que aspira a poder fer aquest trasllat algun dia. En el cas dels que tenen entre 25 i 34 anys, són un 48%, una xifra molt similar a la de l'estrat immediatament superior (35-44 anys), on el 49% se sent atret per la idea d'anar-se'n a viure a una zona rural.
"Té sentit que el col·lectiu més jove sigui el que més atret se senti per viure en un poble, ja que per cicle vital és habitual que encara estiguin decidint el seu camí i que no comptin amb lligams econòmics o familiars. No obstant, la majoria de aquestes zones més perifèriques i rurals estan escasses de condicionaments necessaris per poder desenvolupar treballs telemàtics amb normalitat. Això suposa un gran obstacle perquè els joves puguin instal·lar la seva residència habitual i permanent al poble", comenta María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.