- En principi, el líder de Ciutadans no ha canviat d'actitud i manté la seva coneguda posició d'abstenir-se a la segona votació d'investidura
- Les pressions aixafen el PSOE, que està probablement al límit de la resistència i que en algun moment haurà d'aclarir com es concilia la tancada negativa
Si l'entrevista de Rajoy amb Sánchez de dimarts no va aclarir cap dubte del lent, tempestuós i incert camí cap a la investidura, la mantinguda pel president en funcions vint-i-quatre hores després amb Albert Rivera sí que ha llançat un indici de claredat sobre el panorama.
Com el mateix Rajoy reconeixia poc després amb certa ingenuïtat, el candidat a la investidura designat pel Rei havia tingut per primera vegada en aquest dilatadíssim procés de més de set mesos l'ocasió de plantejar una negociació i havia trobat receptivitat en el seu interlocutor. Rivera no ha canviat en principi d'actitud, i manté la seva coneguda posició d'abstenir-se en la segona votació d'investidura després d'haver votat negativament a la primera. Però això no obsta, pensa en veu alta el líder de Ciutadans, perquè comenci la negociació d'alguns assumptes clau de la propera legislatura, i entre ells el sostre de despesa i els pressupostos de l'Estat, assumptes de gran força interna que a més s'han de presentar a Brussel·les en temps i forma.
Llegiu també: Anàlisi | Avui dimecres, trobada decisiva de Rajoy i Rivera
Podria pensar-se que no ha canviat res, però en un país tan susceptible i en una conjuntura tan complexa, el lleuger moviment de Rivera ha semblat un intensíssim terratrèmol
Podria pensar-se que no ha canviat res, però en un país tan susceptible i en una conjuntura tan complexa, el lleuger moviment de Rivera ha semblat un intensíssim terratrèmol. El jove president de Ciutadans ha passat de demanar amb procacitat el cap de Rajoy a acceptar una negociació amb ell sobre assumptes vitals de l'Estat. No hi ha, si es vol veure així, contradicció però sí mudança. I Rivera, que té una ment ben receptiva, és sens dubte conscient.
Que hi ha hagut un discret desplaçament, és innegable, i sinó, que li preguntin a Rajoy, que no podia dissimular la seva alegria per tenir alguna cosa a negociar. Ara bé: no se sap si aquesta mínima translació és o no el primer pas d'un corriment més o menys ampli. Però no estan els temps per picades d'ullet sense fonament, i bé podria ser que estiguéssim a la vora d'un moviment significatiu que podria desembocar en una concertació més gran. Després de tot, moltes explicacions a l'electorat hauria de donar Rivera si es convoquessin noves eleccions.
Mentrestant, les pressions aixafen el PSOE, que està probablement al límit de la resistència i que en algun moment haurà d'aclarir com es concilia la tancada negativa a abstenir-se en la hipotètica investidura de Rajoy amb l'aposta per no caminar cap a unes terceres eleccions. A les opinions internes, que han assolit el zenit amb les manifestacions de Felipe González, s'ha sumat un martelleig mediàtic que ha arribat al cim amb un duríssim editorial d'El País, "Cul-de-sac", que haurà fet tremolar les columnes de Ferraz.
Així les coses, és veritat que no ha canviat res substancial encara, però a alguns ens sembla que la investidura està més a prop.
Llegiu més:
Análisis | Lo que no hará el PSOE y el único camino de Rajoy
Análisis | No basta con la abstención de Ciudadanos
Análisis | Crisis bancarias, a costa de sus responsables