AiReF veu "molt improbables" les previsions d'ingressos del Ministeri de Báñez per finançar les pensions

En concret, la bretxa serà de 2.737 milions d'euros per any o, el que és el mateix, un total de 13.685.000 menys en la projecció d’AiReF enfront de la del Ministeri de Báñez. I això que ja de per si les seves xifres apunten que el forat s'estendrà durant els propers anys, ja que la recaptació estimada és de 14.085.000 menys per any enfront de la despesa estimat per pagar les pensions. Mentre que en el total del període les necessitats de finançament arribaran als 70.420 milions d'euros, segons les estimacions oficials.

Les projeccions del Govern queden reflectides en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2017, necessàries per al càlcul de l'Índex de Revaloració de les Pensions (IRP), la fórmula matemàtica que va dissenyar el Govern en la reforma de 2013 per desvincular les pujades de les pensions de la inflació. Això suposa una pèrdua contínua de poder adquisitiu per als treballadors amb el retorn del creixement dels preus, cosa que ha passat ja aquest any.

LES PENSIONS ES REVALOREN UN 1,3% ENTRE 2017 I 2022

De fet, el càlcul de l'IRPF per a aquest any implica un resultat negatiu del 2,92%. És a dir, si s'apliqués sense restriccions, la nòmina de les pensions es reduiria en gairebé un 3% davant nivells d'inflació d'entre el 3% de principis d'any i de més de l'1% durant els últims mesos. Però la llei estableix un increment mínim del 0,25%, percentatge en el qual es revaloren cada any les pensions fins al 2022, ja que l'IRPF no estarà en cap moment en positiu durant aquest període. És a dir, en cinc anys, les pensions es revaloren únicament un 1,3%. I només aquest any, el panell d'experts de Funcas projecta un repunt de preus del 2% i, el 2018, de l'1,5%.

Les estimacions del supervisor dels comptes públics coincideixen amb les d'altres economistes, que fins i tot van més enllà. Les pensions estaran quasi congelades durant les pròximes dècades. En el cas de Fedea, apunta que l'increment anual serà del 0,25% almenys fins 2065, a causa de la incapacitat del sistema per ser autosuficient. I, en aquest context, l'IRPF llança dades negatives per revalorar les pensions, tot i que entra en joc el límit mínim del 0,25%. El màxim és de l'IPC més un 0,5%, tot i que en aquest cas no resultarà rellevant si no canvia substancialment la piràmide demogràfica.

Durant el període de 2017-2022 els ingressos creixen un 4%, superior al 2,7% del creixement de les despeses, però aquest diferencial positiu resulta insuficient per compensar el diferencial negatiu acumulat durant els anys de crisi

En aquest sentit, l’AiReF explica que, d'acord amb les estimacions del Ministeri, "durant el període de 2017 a 2022 els ingressos creixen un 4%, superior al 2,7% del creixement de les despeses, però aquest diferencial positiu resulta insuficient per compensar el diferencial negatiu acumulat durant els anys de crisi, de manera que l'IRPF de 2017 és del 0,25%".

Això no obstant, els càlculs de l'autoritat fiscal són diferents. En el cas dels ingressos, sostenen que seran de 128.795.000 a l'any durant el període analitzat, 2.737 milions menys que el Govern en cada exercici. Però també revisen a l'alça les estimacions de despeses de l'Executiu, en aquest cas des dels 145.616.000 fins als 146.682.000 d'euros. El desviament arriba als 1.066 milions.

D'aquesta manera, el forat de les pensions serà encara més gran. Perquè AiReF calcula 13.685.000 menys i en despeses 5.330 milions més. En total, la diferència arriba als 19.015.000, que se sumarien als 70.420 milions d'euros que ja contempla el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Les necessitats de finançament del sistema públic de pensions, per tant, han d'ascendir fins als 89.435.000 entre 2017 i 2022.

MÉS TRANSPARÈNCIA

La institució que presideix José Luis Escrivà demana, a més, més transparència al Ministeri de Báñez al seu informe 'Opinión sobre la determinación del Índice de Revalorización de las Pensiones de 2017'. Entre altres dades, sol·licita les sèries macroeconòmiques utilitzades i més informació sobre el càlcul de la fórmula de l'IRPF, que actualment pateix de "circularitat". És a dir, per al seu càlcul es necessiten dades que, al seu torn, estan influenciats pel resultat.

Per a les estimacions d'ingressos i despeses del sistema, els moviments migratoris. I, en aquest sentit, AiReF critica durament l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "Cap a finals de 2016, l'INE preveia una immigració neta d'aproximadament 13.000 persones. La dada observada ha estat de 89.000 persones", sostenen aquests economistes. Tot i això, "per als actuaris és molt difícil predir les dinàmiques migratòries", recorda David Carrasco, director executiu de Pensions de BBVA.