Les actes de la darrera reunió del Banc Central Europeu (BCE), celebrada el 15 de juny passat, reflecteixen que el Consell de Govern va estar d'acord a apujar els tipus d'interès en 25 punts bàsics, ja que encara no hi havia proves suficients o convincents per confirmar un punt d'inflexió. Tot i això, l'organisme hauria d'estar preparat per deixar de pujar els tipus si així ho requereixen les dades.
"Si bé els membres van considerar que la segona caiguda consecutiva de la inflació subjacent era un senyal positiu, l'opinió general va ser que encara no hi havia proves suficients o convincents per confirmar un punt d'inflexió", assenyala el document, que no dona pistes sobre l'opinió dels membres del BCE sobre els propers moviments.
"Per al juliol, i encara més per al setembre, es disposaria de nova informació que permetrà al Consell de Govern actualitzar la seva avaluació de les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió monetària. En aquest context, es va considerar essencial un enfocament depenent de les dades i l'opció de reunió per reunió". Però, alhora, s'ha assenyalat que, "si bé el Consell de Govern podria necessitar continuar amb passos addicionals en els tipus d'interès, també hauria d'estar preparat per deixar de pujar els tipus si així ho requereixen les dades".
Les actes recullen que l'augment de 25 punts bàsics proposat el juny va ser recolzat per un “consens molt ampli”. Però matisen: "Inicialment també es va expressar una preferència per augmentar els tipus d'interès clau del BCE en 50 punts bàsics en vista del risc que la inflació alta es torni més persistent".
Tot i això, "es va posar èmfasi en el mèrit d'aferrar-se a un enfocament de reunió per reunió dependent de les dades en un entorn incert, particularment quan els tipus s'acostaven a un possible nivell màxim".
En aquest context, els membres van considerar que hi havia riscos tant a l'alça com a la baixa per a les perspectives d'inflació.
Entre els riscos a l'alça per a la inflació, inclouen les possibles pressions alcistes renovades sobre els costos de l'energia i els aliments, també relacionades amb la guerra de Rússia contra Ucraïna. "Un augment durador de les expectatives d'inflació per sobre de l'objectiu del BCE, o augments superiors als previstos als salaris o als marges de benefici, també podrien impulsar la inflació a l'alça, fins i tot a mitjà termini". A això se sumen els acords salarials recents a diversos països.
Per contra, creuen que les renovades tensions als mercats financers podrien reduir la inflació més ràpid del previst. I una demanda més feble, per exemple a causa d'una transmissió més forta de la política monetària, també conduiria a pressions més baixes sobre els preus, especialment a mitjà termini.