L'euro ha tornat a mínims de les últimes setmanes respecte al dòlar, i ha arribat a assolir el nivell dels 0,9992 dòlars. La moneda comunitària, que perd un 0,20% durant la sessió davant del 'bitllet verd', s'intercanvia actualment als 1,001 dòlars.
La debilitat de la divisa europea, les caigudes de la qual ronden a l'1,5% durant l'última setmana, s'ha vist impulsada per la notícia que Gazprom tornarà a parar el gasoducte Nord Stream 1 el 31 d'agost vinent, i ha centrat la crisi energètica del vell continent. L'aturada de tres dies al·legant motius tècnics és la segona que es produeix durant els últims mesos en la infraestructura gasística més gran del Vell Continent, ja que al juliol va patir una altra parada tècnica de 10 dies.
Així mateix, a l'euro no li han anat bé les paraules d'Isabel Schnabel, membre de la junta executiva del Banc Central Europeu (BCE), que ha reconegut que la inflació “trigarà un temps a tornar al 2%” i ha donat suport a una gran pujada de tipus dinterès al setembre. "Hi ha forts senyals que el creixement es desaccelerarà i no descartaria que puguem entrar en una recessió tècnica", ha apuntat la banquera.
Per contra, al dòlar semblen haver-li anat bé l'enduriment del to de la Reserva Federal (Fed). En els darrers dies, diversos membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), com Esther L. George, Neel Kashkari o James Bullard, han endurit el to. Aquest darrer, un dels banquers més 'hawkish' de la Fed, ha apostat per una nova pujada de 75 punts, mentre que Kashkari directament ha assenyalat que el banc central haurà de continuar les pujades de tipus fins i tot encara que això provoqui una recessió.
VALORACIÓ DELS EXPERTS
Els analistes de Nomura assenyalen que, malgrat la pujada del 50% dels costos de l'energia a l'agost, l'euro s'ha mantingut en un rang “extremadament baix”, cosa que no creuen que durarà. “Des que es va assolir la paritat, s'ha produït una neteja important de posicions curtes en l'euro”, expliquen des de la companyia nipona, “Els governs estan començant a compartir amb els consumidors l'augment dels costos de l'energia i les empreses hauran de començar a reduir lentament la producció, mentre que les línies de subministrament es veuen afectades per la manca d'opcions de transport a causa del descens dels nivells d'aigua al riu Rin”.
Així mateix, la companyia japonesa creu que el mercat també podria començar a valorar un aterratge més suau als Estats Units, amb els PMI d'aquesta setmana sota el focus. "Si tenim un rebot, com vam veure a l'enquesta de la Fed de Filadèlfia, podria mantenir l'euro sota pressió", assenyalen.
Així mateix, des de Nomura indiquen que les ofertes de compra de dòlars “no són tan extremes com al juliol”, ja que el posicionament en opcions de divises és gairebé pla en euros i els inversors palanquejats estan menys curts en euros en els futurs (3.400 milions de dòlars (5.600 milions de dòlars a finals de juliol)”. A més, la companyia nipona subratlla que els mercats estan valorant una desacceleració i no una recessió a la zona euro, “però és probable que això canviï”.
Finalment, aquests experts creuen que la poca inversió de la corba de tipus del BCE es deu a diversos factors com un punt de partida més baix per al banc europeu, uns tipus finals més baixos o uns nivells d'inflació energètica més elevats que repercutiran en la inflació durant més temps. “El 2023 esperem que el BCE redueixi els tipus, ja que l'impacte a la demanda serà clar i les cadenes de subministrament seran menys preocupants. Potser al setembre o l'octubre, després de dues noves pujades de tipus, es produeixi una inversió de la corba i un descens de l'euro”, sentencien.