- L'estalvi en plans de pensions ha de figurar a la casella 416
- El rescat de plans es tributa amb els trams impositius de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
Els plans de pensions s'han convertit en un producte contractat principalment al desembre. És en aquest moment quan les campanyes dels bancs i les decisions dels estalviadors es centren en alleugerir la càrrega fiscal amb Hisenda per l'any següent.
No en va, les aportacions als plans de pensions, juntament amb les mutualitats de previsió social, els plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i les primes satisfetes a assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència, tenen un avantatge incomparable amb altres productes d'estalvi o d'inversió. Permeten la desgravació de fins a 8.000 euros anuals. És a dir, reduir la base imposable a l'hora de fer la declaració en aquesta quantia.
Per a això, la dada s'ha de reflectir a la casella 416, de manera que és convenient revisar-lo abans d'acceptar l'esborrany. El límit de la desgravació es troba als 8.000 euros i l'30% de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques percebuts individualment a l'exercici. Per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l'empresa hi ha la possibilitat d'altres 5.000 euros de reducció de la base imposable.
L'Agència Tributària també contempla el cas d'aportacions per a un cònjuge que no obtingui rendiments del treball ni d'activitats econòmiques (o en quantia inferior als 8.000 euros). Per aquest estalvi el límit màxim de la reducció és de 2.500 euros, sense que aquesta faci que la base liquidable sigui negativa.
Mentre que les aportacions als plans són un avantatge respecte a l'estalvi o inversió en un altre tipus de productes com els fons o les accions, el rescat és la seva principal desavantatge. A diferència de la majoria d'instruments d'inversió, en els quals els guanys es tributen amb els trams impositius de l'estalvi, en els plans es passa per Hisenda amb els trams de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), generalment superiors.
En concret, els trams de l'estalvi són del 19% fins als 6.000 euros, el 21% entre els 6.000 i els 24.000 euros i el 23% en endavant. El tram marginal més alt de l'IRPF fluctua entre el 43,5% de Madrid i el 52% de Navarra.
Si el rescat es realitza en forma de capital, es rep un pagament únic que s'inclou a la base imposable de la renda, encara que per als contractats abans del 31 de desembre del 2006 hi ha establert un règim transitori que permet aplicar una reducció del 40% a les aportacions (i els seus rendiments) realitzades anteriorment. Amb les rendes periòdiques també s'eleva la base imposable, però limita l'augment dels trams de l'IRPF.
Una altra opció és rebre la quantia de forma mixta, una cosa que utilitzen molts estalviadors que tenen part aportada abans de 2006 i una altra part posteriorment. Des de la indústria s'ha reclamat tradicionalment que, encara que té sentit que les aportacions tributin el rescat com IRPF per la desgravació en el moment de realitzar-se, els rendiments obtinguts haurien de tributar com a guanys patrimonials (trams de l'estalvi) igual que els fons o les accions.
