Els propietaris d'habitatges de lloguer turístic que no incloguin aquests ingressos en la declaració de la Renda s'exposen a una sanció consistent en l'abonament dels rendiments no declarats, més un recàrrec d'entre el 50% i el 150% de l'import no declarat al fisc, en funció de si la falta és lleu, greu o molt greu.
L'Administració Tributària ha enviat avisos als contribuents en la Campanya de la Renda 2018-2019, que va començar el passat 2 d'abril i es prolongarà fins a l'1 de juliol, per informar-los que disposa de dades sobre els seus comptes a l'exterior o sobre els arrendaments turístics i que és obligatori tributar per ells.
En concret, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) ha enviat 700.000 avisos a propietaris, triplicant els de l'any passat. Això es deu al fet que els tècnics d'Hisenda han alertat en reiterades ocasions del frau fiscal que es produeix a Espanya en relació als lloguers.
L'avís fa referència a l'obligació de tributar pels ingressos generats pel lloguer de pisos turístics una vegada que les plataformes tenen l'obligació, des de l'1 gener, de transmetre directament a Hisenda la informació sobre reserves i transaccions entre llogaters i els tècnics d'aquests immobles.
A més, els contribuents que declarin tenir un habitatge de lloguer a la seva autoliquidació de l'IRPF poden acollir-se a la reducció del 60% -que serà del 100% si no es declara i Hisenda ho detecta. Això no obstant, aquesta reducció no és aplicable als lloguers turístics, que tributen per la totalitat de l'import de lloguer.
TRIBUTACIÓ DELS LLOGUERS TURÍSTICS
El simple lloguer de pisos o apartaments per a caps de setmana o períodes determinats de temps, sense que el titular de l'activitat de lloguer presti cap altre tipus de servei a l'inquilí, constitueix una activitat pròpia del lloguer d'habitatges. Amb caràcter general, els rendiments derivats del lloguer d'apartaments turístics tenen la consideració de rendiments del capital immobiliari.
Els rendiments obtinguts per l'arrendament s'han de declarar pel titular de l'immoble o del dret que l'habilita per a la cessió (per exemple, en el cas d'un usufructuari de l'immoble que el cedeix) per la diferència entre els ingressos íntegres i les despeses fiscalment deduïbles.
Al rendiment net resultant d'aquesta operació no li és aplicable la reducció del 60% prevista a l'article 23.2 de la Llei d'IRPF, ja que els apartaments d'ús turístic no tenen per finalitat satisfer una necessitat permanent d'habitatge sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal.
En cas de prestar-se serveis propis de la indústria hotelera -com ara neteja periòdica, canvi de roba, serveis de restauració o oci o quan, sense prestar aquests serveis, es disposi d'una persona amb contracte laboral i jornada completa per a la activitat-, l'arrendament d'un apartament turístic no estarà exempt de l'IVA i haurà de tributar al tipus reduït del 10% com a un establiment hoteler.
Els períodes de temps durant els quals l'immoble no hagi estat objecte de cessió, generen la corresponent imputació de renda immobiliària, de la mateixa manera que qualsevol altre immoble, la quantia de la qual seria el resultat d'aplicar el percentatge d'imputació que correspongui (1,1% o 2%) al valor cadastral de l'immoble, i en funció del nombre de dies que no hi hagi estat cedit amb finalitats turístiques (o, si escau, arrendat).
El termini de presentació finalitza l'1 de juliol, per declaracions tant a ingressar com a tornar, si bé el termini en les declaracions a ingressar amb domiciliació bancària conclourà el 26 de juny.
