Tancament baixista per a l'IBEX 35, pressionat per Repsol, les acereries i Telefónica

La Xina ha comunicat que ja no caldrà que les persones presentin resultats negatius a les proves del virus o els codis sanitaris per poder viatjar entre diferents parts del país. Les autoritats xineses també han anunciat que, tret que es designi una zona com d'alt risc, no es podrà interrompre la feina ni la producció local.

A més, s'ha conegut la balança comercial xinesa del novembre. Les exportacions van caure un 8,7% respecte a l'any anterior, empitjorant el descens del 0,3% d'octubre i es van comportar molt pitjor del que s'esperava. Les importacions van caure un 10,6%, per sota de la reculada del 0,7% del mes previ. S'esperava que el comerç xinès s'afeblís en refredar-se la demanda mundial després de les pujades de tipus d'interès de la Reserva Federal i els bancs centrals d'Europa i Àsia per frenar la inflació creixent.

I, relacionat amb la Reserva Federal, les retallades d'ahir a l'altra banda de l'Atlàntic tornen a estar vinculades als plans d'aquesta. Segons The Wall Street Journal, el banc central nord-americà planeja apujar tipus en 50 punts bàsics el febrer del proper any. El mateix president de la Fed, Jerome Powell, va comentar la setmana passada que serà apropiat reduir el ritme de l'enduriment monetari fins a 50 punts bàsics a partir del desembre, després d'haver realitzat 4 alces consecutives de 75 punts bàsics. Tot i això, les elevades pressions inflacionistes sobre els salaris, confirmades divendres passat a l'últim informe d'ocupació del novembre, han fet que la Fed contempli seguir pujant els tipus d'interès a un ritme de 50 punts bàsics el febrer del 2023, en lloc de la pujada de 25 punts bàsics que havia descomptat el mercat.

A més, l'agenda d'aquest dimecres inclou la publicació del PIB definitiu de la zona de l'euro del tercer trimestre (va moderar el ritme d'expansió al 0,3%). A més, al capítol de bancs centrals, l'Índia ha pujat tipus en 35 punts bàsics. Avui també ha anunciat la seva decisió sobre tipus el Banc Central del Canadà, que els ha pujat en 50 punts bàsics, fins al nivell del 4,25%. L'augment s'ha situat en línia amb allò que s'ha anticipat el consens. El banc central també ha comunicat que continua amb la seva política d'ajust quantitatiu i que continuarà avaluant si calen més pujades de tipus en properes reunions.

MORGAN STANLEY, JP MORGAN, GOLDMAN SACHS

D'altra banda, avui es parla de Morgan Stanley, que hauria acomiadat al voltant de 1.600 treballadors, un 2% de la seva plantilla, segons ha avançat CNBC, que cita persones relacionades amb els cessaments. La companyia té aproximadament 81.567 treballadors i l'ajust de plantilla hauria afectat gairebé tots els departaments de l'entitat financera.

Per la seva banda, Jamie Dimon, conseller delegat de JP Morgan Chase, el banc més gran dels Estats Units, ha dit aquest dimarts que la inflació pot portar l'economia nord-americana a una recessió el 2023.

El banquer nord-americà va destacar que, encara que els consumidors i les empreses es troben actualment en bona forma, aquesta situació no pot durar gaire temps. "Els consumidors tenen 1.500 milions de dòlars en estalvis addicionals conseqüència de la pandèmia i estan gastant un 10% més que el 2021".

Finalment, David Solomon, de Goldman Sachs, va avisar ahir que l'economia s'enfronta a "temps agitats en endavant".

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia als 1,0492 dòlars (+0,22%). El petroli segueix en vermell després de les darreres fortes caigudes. El Brent se situa als 78,20 dòlars i el WTI, als 72,91 dòlars, mínims des del gener.

L'or avança posicions lleugerament (+0,38%, 1.789 dòlars), i la plata també cotitza en verd (+1,6%, 22,70 dòlars).

El bitcoin cotitza als 16.807 dòlars i l'ethereum, als 1.230 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,47%.