L'IBEX35 (+1,3%, 9.167 punts) i la resta d'Europa han celebrat amb pujades que ahir a la nit la Cambra de Representants dels Estats Units aprovés l'acord per elevar el sostre del deute. La bona dada d'ocupació ADP als Estats Units havia limitat els guanys, ja que alimentava les expectatives d'una política monetària més dura per part de la Reserva Federal (Fed), però finalment el Vell Continent ha tancat la sessió amb força. Val a dir que l'IBEX ha signat la seva millor jornada des del març.
- 11.552,30
- -0,51%
Dins l'índex espanyol, han destacat les pujades als bancs (Sabadell, CaixaBank, Bankinter, Unicaja...), així com el moderat repunt en Inditex (gràcies a una millora de valoració de Citi).
També ho han fet bé Meliá, Amadeus, ArcelorMittal i Fluidra. Rovi s'ha desinflat després de començar el dia rebotant amb força. La farmacèutica es va enfonsar ahir un 6,7% enmig de les notícies relacionades amb dubtes sobre els ajuts públics que ha rebut. Rovi va desmentir a la nit aquestes informacions.
Al costat negatiu, els més baixistes han estat Colonial, Naturgy i Telefónica, que han cedit moderadament.
LA CAMBRA DE REPRESENTANTS DIU 'SÍ'
La Cambra de Representants va aprovar aquest dijous la llei sobre el límit del deute forjat pel president Joe Biden i el portaveu Kevin McCarthy que imposarà restriccions a la despesa pública fins a les eleccions del 2024 i evitarà una desestabilitzadora suspensió de pagaments als Estats Units.
Legisladors dels dos partits es van unir per aprovar el projecte de llei 314-117, marcant un rar moment d'acord bipartidista en un Washington amargament dividit, segons es pot llegir avui als mitjans nord-americans.
L'acord es dirigeix ara al Senat, on la seva aprovació és pràcticament segura. L'única qüestió és el calendari, ja que la quantitat de diners que el govern nord-americà té per pagar les factures ja s'ha desplomat al nivell més baix des del 2017.
MULTITUD DE DADES
PMI manufacturers de maig a la zona de l'euro (el sector manufacturer de la zona de l'euro pateix el seu major declivi en tres anys. A Espanya, es contrau al nivell més fort des del començament d'any), així com l'IPC de la zona de l'euro de maig (es frena el 6,1%, el nivell més baix des del febrer del 2022) i la taxa d'atur del mes d'abril (baixa al 6,5% enfront del 6,6% del març). A més, més tard es coneixeran les actes de la darrera reunió del BCE.
Als EUA, l'informe d'ocupació ADP ha superat àmpliament les previsions (el sector privat va crear 278.000 llocs de treball) abans que demà es conegui l'informe d'ocupació del maig. També s'ha publicat l'ISM manufacturer del mes de maig, que mostra una contracció del sector per setè mes consecutiu.
FED I BCE
Els responsables de la Reserva Federal (Fed) estan donant a entendre que planegen mantenir estables els tipus d'interès al juny, encara que es reserven l'opció de continuar pujant-los als propers mesos.
Philip Jefferson, governador de la Reserva Federal, va declarar aquest dimecres que no apujar els tipus donaria temps als responsables de la política monetària per avaluar les dades, però no exclou futures alces. Patrick Harker, president de la Reserva Federal de Filadèlfia, també se'n va fer ressò i va instar una pausa el juny.
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha parlat aquest dijous a Alemanya i ha dit que "necessitem continuar el nostre cicle de pujades fins que tinguem prou confiança que la inflació està en camí de tornar al nostre objectiu al moment oportú".
Per part seva, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha afirmat avui en una entrevista a RNE que 25 punts bàsics són la "nova norma" en el que ha considerat la "recta final" de les pujades de tipus.
XIFRA RÈCORD DE SORTIDA DE DIPÒSITS
Els dipòsits totals dels bancs nord-americans van disminuir un 2,5% al primer trimestre del 2023, una xifra rècord, i els beneficis del sector es van mantenir relativament estables després de tenir en compte els efectes de dues grans fallides bancàries, segons ha informat aquest dimecres la Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits (FDIC).
L'FDIC va dir que la sortida de dipòsits per valor de 472.000 milions de dòlars al primer trimestre va ser la més gran registrada des que va començar a recopilar aquestes dades el 1984. El descens es va deure principalment als fons no assegurats, ja que els dipòsits assegurats van augmentar en 255.100 milions de dòlars, un 2,5%, a causa de les fallides de Silicon Valley Bank i Signature Bank. El descens dels dipòsits es va veure compensat per l'augment del finançament majorista, que va créixer un 14,4% al primer trimestre.
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia a 1,0748 dòlars (+0,56%). El petroli rebota amb força. El Brent se situa als 74,89 dòlars i el WTI, als 70,63 dòlars.
L'or puja amb ganes (1.999 dòlars), igual que la plata (24 dòlars).
El bitcoin cotitza una altra vegada per sota dels 27.000 dòlars (26.881 dòlars) i l'ethereum, als 1.862 dòlars.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,603%.
Noticias relacionadas
La Cambra de Representants dels Estats Units aprova l'acord sobre el sostre de deute
Citigroup eleva el preu objectiu d'Inditex a 35 euros i reitera 'comprar'
La inflació de la zona euro frena al 6,1% al maig, el nivell més baix des del febrer del 2022
