
L'IBEX tanca amb lleugeres caigudes (-0,12%, 12.952 punts; -0,03% a la setmana), amb Cellnex, Colonial, Puig i Telefónica destacant al costat de les pujades i Repsol i Inditex al de les caigudes. Això, en el comiat d'una setmana que ha estat marcada, una altra vegada, per Donald Trump, i pels seus plantejaments sobre com acabar amb la guerra a Ucraïna, així com per les noves amenaces sobre els aranzels. La setmana acaba amb aquest enfrontament entre els Estats Units i la UE per Ucraïna molt present, amb l'Administració de Trump movent fitxa acudint a Rússia, i Europa sentint que la deixen de banda en tot el procés.
- 13.297,00
- 1,23%
Aquesta ha estat la setmana durant la qual el president dels EUA ha anomenat "dictador" Zelenski, i durant la qual ha quedat més que clar que els Estats Units prefereixen acudir a Vladimir Putin per aconseguir arribar a un acord i que finalitzi el conflicte.
La setmana ha estat també marcada per les noves amenaces d'aranzels de Trump, que ha anunciat taxes del 25% sobre automòbils, productes farmacèutics i semiconductors a partir de l'abril, cosa que també ha generat preocupació, encara que cada vegada més es veuen aquests anuncis com una forma de 'negociació' i no pas com a amenaces que finalment es materialitzin.
Al llarg de la setmana, els resultats també han estat protagonistes, amb les fortes pujades que van registrar ahir, per exemple, Repsol i Naturgy després d'anunciar comptes, pujades de dividends, Pla Estratègic i fins i tot una auto-OPA, com va ser el cas de Naturgy. S'han publicat moltes xifres a nivell europeu, que han tingut un impacte considerable en les cotitzacions de les companyies corresponents. Avui se segueixen presentant resultats.
I també se segueixen publicant aquest divendres dades macro rellevants. Els inversors estan pendents dels PMI serveis, manufacturers i compostos a Europa del febrer (l'índex de gerents de compres integrat ha quedat en 50,2, sense canvis i per sota del 50,5 previst). És un dels indicadors més seguits per comprovar fins a quin punt la debilitat econòmica de la zona de l'euro persisteix o es va superant. També s'han publicat aquestes dades als Estats Units: el PMI serveis sorprèn la baixa i el manufacturer a l'alça.
A més, al Regne Unit s'han anunciat les vendes al detall del gener, que pugen un 1,7% intermensual, mentre que al Japó s'ha donat a conèixer l'IPC del gener, que va augmentar el 4% interanual, el nivell més alt des del gener del 2023, reforçant encara més l'argument a favor de pujades de tipus per part del Banc del Japó.
La taxa d'inflació subjacent -que exclou els preus dels aliments frescos- va pujar al 3,2% des del 3% del mes anterior i va superar les expectatives dels economistes del 3,1%. Aquesta xifra va ser la més alta des del juny del 2023.
L'anomenada inflació 'subjacent-subjacent', que exclou els preus tant dels aliments frescos com de l'energia i és seguida de prop pel Banc del Japó, va augmentar lleugerament al 2,5% des del 2,4% del mes anterior.
Immediatament després de la publicació de les dades, el ien s'ha enfortit un 0,15% fins a cotitzar als 149,39 enfront del dòlar.
Al Japó s'han publicat igualment els PMI de febrer. El manufacturer millora a 48,9, però ha quedat pitjor del que s'esperava (49,0) i segueix en territori de contracció. El PMI serveis puja fins a 53,1 des de 53,0.
S'HI IMPOSA LA CAUTELA
Els índexs europeus cotitzen majoritàriament amb alces contingudes i cautela aquest divendres, després que ahir Europa acabés la jornada amb signe mixt i amb moviments moderats, i amb avenços a l'IBEX del 0,29% (12.967 punts).
Els futurs de Wall Street, després de les caigudes d'ahir de l'1% al Dow Jones i del 0,5% per a l'S&P i el Nasdaq, anticipen una obertura plana i dispar. Recordem que les actes de la Reserva Federal (Fed), publicades aquesta setmana, han posat de manifest que l'aturada de les baixades de tipus continuarà fins a veure l'impacte de les polítiques de Trump, especialment dels aranzels.
A la setmana, l'IBEX cotitza pràcticament en taules després que divendres passat tanqués als 12.956 punts. Aquesta setmana, ha superat els 13.000 punts, però caldrà veure si aconsegueix finalitzar aquest divendres per sobre d'aquest nivell, ja que dimecres va caure amb força (-1,63%) i fa la impressió que, després del gran ral·li, podria iniciar una correcció en qualsevol moment.
"Ull que es manté viva la figura baixista de dimecres, cosa que és un recordatori de la proximitat d'una correcció. Els nivells de sobrecompra segueixen sent molt alts, per la qual cosa seguim esperant una parada al camí que es podria estendre fins al nivell dels 12.600 punts. La seva tendència principal és clarament alcista i és probable que puguem acabar veient una extensió de les pujades fins al nivell dels 13.500 punts", assenyala César Nuez, analista de Bolsamanía.
ELECCIONS A ALEMANYA
Alemanya tria un nou parlament (Bundestag) aquest diumenge. Les enquestes a peu d'urna es publicaran quan finalitzi la votació a les 18.00 hora local. El resultat oficial preliminar probablement estarà disponible al voltant de la mitjanit, hora local, i dilluns aquest serà el gran tema als mercats.
En termes generals, les enquestes d'opinió s'han mantingut força estables a les últimes tres setmanes. La CDU/CSU continua liderant amb prop del 30% de suport (mitjana de les últimes 10 enquestes), molt per davant de l'SPD de l'actual canceller Olaf Scholz (15,4%), els Verds de centreesquerra (13,1%) i l'AfD de dreta (estable als 20,2%). L'únic canvi significatiu és l'augment continu del partit L'Esquerra, que ara arriba al 7%, enfront del 3% al gener.
"El més probable és que la CDU/CSU sigui el partit tradicional més fort i nomini Merz com a canceller. Les coalicions més probables, en ordre de probabilitat, són: CDU/CSU-SPD; CDU/CSU-Verdes (menys probable, ja que els Verds estan per sota de l'SPD a les enquestes, l a CSU no simpatitza amb els Verds i l'SPD és més fort a la cambra de governs estatals, el Bundesrat); CDU/CSU-SPD-FDP (si l'FDP aconsegueix entrar al parlament i es necessita per assolir la majoria del 50%+ al Bundestag); CDU/CSU-SPD-Verds. Cap partit formarà una aliança amb l'AfD”, expliquen els estrategs de Berenberg.
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia a 1,0467 dòlars (-0,31%). El petroli cedeix un 1% (barril Brent: 75,73 dòlars; barril WTI: 71,73 dòlars).
L'or cedeix un 0,4% (2.944 dòlars) i la plata baixa un 0,33% (33,37 dòlars).
El bitcoin puja fins als 98.665 dòlars i l'ethereum, fins als 2.792 dòlars.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau al 4,48%.
Noticias relacionadas

La inflació al Japó repunta al 4% al gener i marca màxims de dos anys

Citi apuja el preu objectiu d'Iberdrola, però en manté la recomanació de vendre

Morgan Stanley i RBC milloren les seves valoracions de Repsol després dels resultats
