L'IBEX rebota més de l'1% després de la sorpresa del BoE i mentre el BCE compleix el guió

A més, l'organisme monetari europeu ha revisat "significativament" a l'alça les previsions d'inflació per a la zona de l'euro, especialment el 2022, quan preveu que repunti al 3,2%, des de l'1,7% previst al setembre. Quan a l'avenç de l'economia, ha reduït el seu pronòstic de creixement per a la zona de l'euro el 2022, tot i que ha millorat notablement el del 2023.

Les decisions del BoE i del BCE han arribat després de la presa per la Reserva Federal (Fed) a la jornada passada, que va portar que les borses nord-americanes tanquessin amb alces importants i que ha sostingut tot el matí les europees.

Tal com s'anticipava, el banc central nord-americà va anunciar una acceleració del tapering -fins a 30.000 milions de dòlars- i va projectar tres pujades de tipus per al 2022 i tres pujades més per al 2023 mentre Jerome Powell advertia que "hi ha un risc real de que la inflació sigui més persistent".

A més d'aquestes cites importants, avui han pres també decisions sobre tipus el Banc de Turquia i el Norges Bank. L'organisme otomà ha baixat tipus segons el que estava previst i ha enviat la lira a un nou mínim, fins a 15,50 per dòlar.

Per part seva, l'entitat noruega ha pujat tipus en un quart de punt, fins al 0,5%, i ha anticipat que si l'economia evoluciona segons les seves projeccions, tornarà a pujar el preu del diner al març.

Aquest dijous s'han conegut, així mateix, els PMI serveis i manufacturers preliminars de desembre a Europa (el PMI compost de la zona de l'euro va baixar de 55,4 de novembre a 53,4).

I és que l'economia de la zona euro ha rebut un altre cop més de la Covid-19 que aquesta vegada afecta principalment el sector serveis. El ritme de creixement es va desaccelerar al desembre a causa de l'augment del nombre de casos i les restriccions aplicades a molts països, registrant el seu nivell mínim en nou mesos, malgrat que les pressions dels preus es van atenuar.

Als EUA, les peticions setmanals d'atur han pujat més del que s'esperava, mentre que l'índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia ha baixat molt més del previst. Per la seva banda, els PMI de manufactures i serveis també han mostrat una lleugera desacceleració. Wall Street, després d'una obertura alcista, s'ha girat a la baixa, amb el Nasdaq liderant els descensos.

NOU SENYAL DE DEBILITAT A L'IBEX

Dins de l'IBEX, han destacat també les fortes pujades en Solaria després de les valoracions positives d'RBC i Credit Suisse). També han avançat amb força altres valors renovables com ara Siemens Gamesa, Audax i Grenergy.

Al costat negatiu, Telefónica ha baixat després de la sortida del Consell d'Administració de dos representants de CaixaBank i BBVA, els seus dos principals accionistes, que han reduït a la meitat el pes a l'òrgan directiu. A més, Indra ha continuat caient després de la sortida de la seva capital de Corporació Financera Alba.

El selectiu espanyol va donar aquest dimecres un nou senyal de debilitat en tancar la jornada amb retallades pronunciades de l'1,24% i quedar-se fregant el suport dels 8.210 punts (va tancar als 8.275 punts). Tot i que el rebot d'aquest dijous li ha donat un cert marge.

"Molt compte amb els 8.210 punts. Si perd aquest nivell de preus, veuríem una seriosa complicació tècnica de la seva sèrie de preus. No tornarem a veure un senyal de fortalesa mentre que es mantingui cotitzant per sota dels 8.600 punts", avisen els experts de Borsamania.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia a 1,1329 dòlars (+0,39%). El petroli puja un 0,5%, amb el Brent als 74,28 dòlars i el WTI als 71,45 dòlars.

L'or avança un 1,7%, fins als 1.794 dòlars, i la plata escala un 4% (22,43 dòlars).

El bitcoin cau un 1,8% (48.352 dòlars) i l'ethereum, un 0,3% (4.050 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,421% i el rendiment del bo espanyol a 10 anys repunta fins al 0,381%.