L'IBEX (+0,35%, 11.659,2 punts) i els índexs europeus acomiaden amb pujades contingudes aquest divendres, darrer dia de la primera setmana borsària d'octubre que, en el cas del selectiu espanyol, s'ha saldat clarament en negatiu, ja que ha perdut al voltant d'un 2,5% en els darrers cinc dies. La setmana ha estat marcada per la dada d'inflació de la zona de l'euro del setembre, que deixa oberta la possibilitat d'una altra retallada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) aquest mes, i per la tensió geopolítica.
- 11.659,20
- 0,35%
L'atenció aquest divendres ha estat posada sobre l'informe d'ocupació del setembre als EUA, que oferirà pistes sobre el ritme de relaxació de tipus de la Reserva Federal (Fed) després de la primera retallada, de 50 punts bàsics, anunciada al mes passat. Segons l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels Estats Units, es van crear 254.000 llocs de treball nous al setembre. La dada s'ha situat molt per sobre de les 142.000 ocupacions del mes anterior i de la previsió del consens, que anticipava 140.000 noves nòmines el novè mes de l'any.
L'informe d'ocupació, molt millor del que s'esperava, "hauria d'ajudar a alleujar el temor dels inversors que el mercat laboral nord-americà trontolli i amenaci d'arrossegar l'economia", afirma Bret Kenwell, analista d'eToro. Aquests resultats, afegeix, "probablement eliminin la possibilitat d'una retallada de tipus de 50 punts bàsics per a la propera reunió de la Reserva Federal al novembre, tret que l'informe d'ocupació del mes que ve no sigui un desastre". "Ara els inversors es poden centrar en alguns dels aspectes positius, com ara una Reserva Federal moderada, uns beneficis sòlids i un repunt generalitzat de les accions", afegeix.
La desacceleració en la contractació i l'augment de la taxa de desocupació a principis d'aquest any van ser factors clau darrere de la decisió de la Fed d'iniciar la campanya de relaxació amb una gran reducció de mig punt. El president Jerome Powell va reiterar aquesta setmana que no voldria veure més debilitament al mercat laboral. El president de la Reserva Federal de Chicago, Austan Goolsbee, va reiterar que les taxes d'interès han de baixar considerablement al proper any.
ESPERANT LA RESPOSTA D'ISRAEL
Al costat de la geopolítica, tot el món està esperant la resposta d'Israel després de l'atac de l'Iran amb míssils.
Segons Financial Times, el govern de Benjamin Netanyahu estudia atacar posicions militars llançamíssils o fins i tot infraestructures petrolíferes.
Els Estats Units estan negociant amb Israel perquè la resposta sigui selectiva i no provoqui una represàlia encara més gran per part de l'Iran, que elevi encara més l'escenari bèl·lic a l'Orient Mitjà.
Tot i això, el president dels EUA, Joe Biden, ha reconegut que està "discutint" un possible atac israelià contra instal·lacions petrolíferes de l'Iran. En declaracions als mitjans de comunicació a la Casa Blanca també ha dit que els EUA "no permeten a Israel, sinó que aconsella".
El mercat ha estat molt pendent tota la setmana de la reacció del petroli per l'escalada del conflicte, que va repuntar després de l'atac de l'Iran i s'ha mantingut tensionat. El Brent finalitza la setmana una altra vegada avançant de forma destacada (+1%), als 78,35 dòlars i el WTI als 74,53 dòlars.
ARANZELS, FERROVIAL, MAERSK, NVIDIA...
Pel que fa a altres aspectes destacats d'aquest divendres, cal subratllar que la Unió Europea (UE) ha decidit continuar aplicant els aranzels a la importació de vehicles elèctrics de la Xina.
A Espanya, atents a Ferrovial, perquè ha caigut (-4%) per la possibilitat que el govern d'Ontario recompri l'autorpista ETR 407. És el pitjor valor de l'IBEX mentre que el millor n'és Cellnex, pel possible avenç del pagament de dividend el 2025, un any abans del previst.
A més, cal esmentar la contundència de Josep Oliu, president de Sabadell, que ahir dijous va parlar davant de més de 300 accionistes i va ser absolutament clar sobre la poca cosa que li agrada l'OPA de BBVA, que "infravalora significativament" el projecte de l'entitat, segons el màxim responsable.
Fora del nostre país, Maersk ha caigut amb molta força, ja que les empreses de transport marítim europees cedeixen després de la fi de la vaga portuària als Estats Units.
A més, avui també s'està parlant d'Nvidia, que ahir va tancar amb alces superiors al 3% després que el seu CEO hagi dit que la demanda del seu processador gràfic d'IA de pròxima generació, conegut com a Blackwell, és "una bogeria".
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia als 1,0958 dòlars (-0,66%). L'or cau amb contenció (2.669 dòlars) i la plata suma un 0,17% (32,54 dòlars).
El bitcoin cotitza als 61.700 dòlars i l'ethereum, als 2.400 dòlars.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau al 3,963%.
Noticias relacionadas
EEUU está "discutiendo" con Israel un posible ataque a las instalaciones petrolíferas de Irán
El empleo marca el ritmo a la Fed: "Puede causar otro recorte de 50 pb en noviembre"
Nvidia sube: su CEO dice que la demanda de los chips Blackwell "es una locura"
