L'IBEX 35 ha tancat la segona setmana d'un mes d'agost que està mostrant les seves dues cares en tot el seu esplendor. Després d'una primera setmana de repòquer alcista, la que acaba aquest divendres arrencava amb volatilitat i terratrèmol en les matèries primeres, fruit de la liquiditat inexistent i baixos volums del mercat estiuenc, i deixava pas a jornades sense tendència i de, diguem-ho clar, sopor estiuenc. Així les coses, el selectiu ha tancat a la vora dels psicològics 9.000 punts (+0,23%; 8.999,80 punts), i ha acumulat una pujada setmanal de l'1,36%. A l'agost, i sense fer gaire soroll, l'índex s'ha revalorat un 3,7%; i registra ja un rebot del 9% des dels mínims de juliol.
- 11.953,20
- 1,36%
La borses europees també han rubricat una setmana de guanys, amb nous màxims històrics dijous pel DAX, l'Stoxx600 i el FTSE250.
A Espanya, l'INE ha confirmat l'escalada de l'IPC al juliol fins al 2,9%, màxims des de 2017, per hotels i aliments. Tot i que la inflació subjacent, sense aliments ni energia, va situar la seva taxa interanual al juliol al 0,6%, quatre dècimes més que al juny i 2,3 punts inferior a l'índex general.
Als EUA, la referència més remarcable ha estat la dada de sentiment de consumidor de la Universitat de Michigan, que segons el sondeig preliminar d'agost s'ha situat molt per sota del que s'esperava, en reflectir l'impacte de la variant delta de la Covid sobre el consum i la pujada de preus en molts sectors econòmics.
A l'àmbit empresarial, hi ha cert enrenou amb Iberdrola, ja que segons publiquen alguns mitjans, l'elèctrica ha deixat secs embassaments de Zamora i Càceres per produir electricitat. Aquesta notícia arriba en una setmana durant la qual els preus de l'electricitat han marcat un rècord rere l'altre en plena onada de calor a l'Estat i amb fortes pressions cap al Govern perquè prengui cartes a l'assumpte.
En aquest context, Teresa Ribera, vicepresidenta tercera de Govern i ministra per Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha deixat anar la possibilitat que el Govern arribi a crear una empresa pública que gestioni les concessions hidroelèctriques que vagin alliberant-se, una posició molt propera a la dels seus socis, Unides Podem. Tot i que es tracta d'un projecte de llarg termini.
D'altra banda, DIA ha liderat les pèrdues al Mercat Continu després que hagin començat a cotitzar fins a 51.387 milions de noves accions procedents de les últimes ampliacions de capital realitzades.
Els mercats asiàtics s'han quedat una mica endarrerits aquesta setmana per la preocupació que suscita l'augment de les taxes d'infecció i el retard de les taxes de vacunació a la regió, així com per la intervenció del regulador xinès i acabaran la setmana amb signe mixt, amb caigudes importants per al Kospi sud-coreà properes a l'1,5%.
ANÀLISI TÈCNICA I ALTRES MERCATS
"Divendres l'IBEX tancava el buit baixista que va deixar el selectiu durant la fase correctiva iniciada a mitjans del mes de juny. Això deixa la porta oberta a la possibilitat d'intentar tornar a la zona de màxims anuals als 9.300 punts" a curt termini, explica José María Rodríguez, analista de Bolsamanía.
Tot i que la resistència realment important apareix als 9.500 punts, per on passa "un canal baixista de manual des dels màxims històrics de 2007", segons aquest expert.
També és notícia el mercat de les divises, ja que el dòlar nord-americà ha reprès el seu ascens aquesta matinada després d'una lleugera correcció a la baixa al dia anterior. La culpa s'ha de buscar, de nou, en les xifres de l'IPP, les que van permetre que l'índex del dòlar pugés un 0,11% fins al 93,00. "Els nivells de 92,60 i 93,20 segueixen sent els nivells clau de suport/resistència a curt termini que cal vigilar", indica Jffrey Halley, analista d'Oanda.
Pel que fa a l'euro/dòlar, s'aprecia un 0,6%, fins als 1,18 dòlars. I els preus del petroli es mostren menys animats que dijous, amb caigudes moderades per al Brent i el West Texas. Finalment, l'unça d'or avança un 1,4%, fins als 1.776 dòlars.
