L'IBEX cau un 0,87% i cedeix la barrera dels 8.700 punts davant la cascada de resultats

Un nou enfilall d'empreses s'han confessat davant el mercat. Abans de l'obertura ho han fet Enagás, que ha guanyat gairebé un 10% fins al juny i ha liderat el selectiu amb pujades de l'1,7% al costat de Colonial (+0,67%), Endesa, el benefici net de la qual ha estat d'un 26% menys, Metrovacesa, Applus+ i Ferrovial.

Al tancament del mercat serà el torn de Talgo, ACS, Vocento i Indra. De fet, entre els valors que més pugen destaca precisament Ferrovial que ha aconseguit plusvàlues de 317 milions després de vendre el negoci de Medi Ambient. Malgrat això, ha tancat a la meitat de taula amb pèrdues del 0,8%.

S'espera que els inversors segueixin també els moviments d'Almirall després que la farmacèutica patís dilluns una sonada caiguda de l'11% per les pèrdues netes que va presentar durant el primer semestre del l'any. Aquest dimarts s'ha despertat amb més retallades, del 0,91%, i tot i que ha aconseguit refer-se, ha tancat pla.

Per la part baixa, entre els valors que més han perdut es troben Solaria (-4,06%) i PharmaMar (-2,83%).

A Europa, les borses han presentat pèrdues, amb caigudes d'entre el 0,3% i el 0,6%. A l'altre costat de l'Atlàntic, als EUA arriben els comptes trimestrals d'Apple, Microsoft i Alphabet, cosa que genera moviments a Wall Street. Dilluns va ser el torn de Tesla, que va superar per primera vegada els 1.000 milions de dòlars de benefici net en un trimestre.

Al pla polític i macroeconòmic, el Consell de Ministres aprova l'avantprojecte de Llei de Creació i Creixement Empresarial, que busca reduir traves a la creació d'empreses a Espanya, permetent per exemple la seva creació amb tan sols un euro, així com impulsar el seu creixement i tallar la morositat. Així mateix, dona llum verda al sostre de despesa no financer per 2022 i actualitza el quadre macroeconòmic, que ara fixa al 6,5% el creixement del PIB previst per 2021 i al 7% el de 2022.

També és notícia que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat la seva previsió de creixement del PIB d'Espanya, que a l'abril calculava en un 6,4% per a aquest any i en un 4,7% el 2022, amb motiu de l'actualització del seu informe Perspectives Econòmiques Globals.

A Àsia, les accions han acabat amb signe mixt ja que diversos dels principals valors tecnològics xinesos a Hong Kong han seguit sota pressió després de la caiguda de dilluns. Així, les accions del gegant tecnològic xinès Tencent han caigut un 4,98%, mentre que Alibaba ha baixat un 4,16% i Meituan, un 10,61%. L'índex Hang Seng Tech ha caigut un 3,17%.

L'índex Hang Seng de Hong Kong, més ampli, ha cedit un 1,03%, registrant noves pèrdues després d'una caiguda de més del 4% dilluns pels temors reguladors que envolten el sector tecnològic i de l'educació privada de la Xina. Les accions de la Xina continental han pujat, amb el compost de Xangai avançant un 0,14%, mentre que el component de Shenzhen s'ha mostrar pla. D'altra banda, el Nikkei 225 del Japó ha guanyat un 0,53%.

En altres mercats, el bitcoin ha plegat veles en el seu avanç fins a gairebé 40.000 dòlars i deixa caigudes fins als 38.000 dòlars.

L'euro s'aprecia un 0,25% i es canvia a 1,1829 dòlars. El petroli puja un 0,1%, fins als 74,51 dòlars el Brent i els 71,72 dòlars el West Texas.

L'or avança un 0,09%, fins als 1.801 dòlars; i la plata es deixa un 2,70%, fins als 24,64 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,231%.