L'IBEX-35 i la resta d'Europa han cedit posicions aquest divendres (IBEX: -1,09%, 8.338; DAX: -1,17%; CAC: -0,94%; FTSE MIB: -1,94%), al tancament d'una setmana que ha estat marcada pels plans de la Reserva Federal (Fed) i per la pèrdua dels 8.400 punts del selectiu espanyol, que ha reculat gairebé un punt. Dins del selectiu han destacat les caigudes en els valors del sector turístic (IAG, més d'un 5%; Aena, Meliá...) i també als bancs (Sabadell, BBVA, Santander...). ArcelorMittal (4,95%) està igualment entre els títols que més han baixat. Al costat positiu, els millors són Red Eléctrica (+1,03%) i Cellnex (+0,85%), així com Solaria (+1,13%), a la qual Barclays ha millorat el preu objectiu.
- 11.440,00
- -0,24%
En el cas d'Aena, la companyia va comunicar aquest dijous a última hora de la tarda que ha aconseguit la concessió d'onze aeroports al Brasil per 780 milions d'euros. Ha cedit un 2,4%.
La gestió d'aquests aeroports comporta una "obligació de pagament d'una contraprestació variable amb un termini de carència de quatre anys, consistent en un percentatge sobre els ingressos bruts que augmenta des del 3,23% fins al 16,15% anual".
EL FOCAMENT, A LES ACTES
El més rellevant de la setmana han estat les actes de la darrera reunió de la Reserva Federal (Fed), de les quals es dedueix que el banc central nord-americà continuarà apujant tipus fins a tenir continguda la inflació. També s'ha intensificat el debat sobre si el ral·li que les borses estan vivint aquest agost pot tenir continuïtat o no. Són molts els analistes que creuen que 's'està venent la pell de l'ós' abans d'hora i que la Fed continuarà amb la política d'enduriment monetari i, per tant, les borses continuaran pressionades.
Diversos membres de la Fed van parlar ahir i van reforçar el contingut de les actes en afirmar que no estan a punt de posar fi al procés d'enduriment.
El president de la Reserva Federal de Sant Lluís, James Bullard, i la presidenta de la Fed de Sant Francesc, Mary Daly, es van mostrar partidaris d'una pujada de 75 punts bàsics al setembre. Neel Kashkari, president de la Fed de Minneapolis, va dir que no és segur que la inflació pugui tornar a l'objectiu sense cap recessió. Per part seva, Isabel Schnabel, membre de la junta executiva del Banc Central Europeu (BCE), ha afirmat que "hi ha forts senyals que el creixement es desaccelerarà i no descartaria que puguem entrar en una recessió tècnica".
Les dades macro també han copat l'atenció aquesta setmana, amb referències com el PIB del segon trimestre a la zona de l'euro (va pujar un 0,6% malgrat la guerra) i, especialment, les dades sobre els preus. La inflació al Regne Unit es va disparar al 10,1% al juliol, mentre que la inflació a la zona de l'euro va pujar fins al 8,9% el mateix mes.
Aquest divendres s'ha publicat l'IPC del juliol al Japó, que ha pujat fins al 2,6% des del 2,4% del juny. La xifra ha superat les expectatives del 2,2% i l'objectiu del Banc del Japó del 2,0%.
Finalment, cal destacar l'últim sobre Turquia. D'una banda, la decisió de baixar tipus d'interès i, de l'altra, allò relacionat amb la guerra. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va revelar que ha discutit les vies per posar fi a la guerra de Rússia durant les converses amb el seu homòleg ucraïnès, així com les condicions per a un possible intercanvi de presoners.
ALTRES MERCATS
L'euro canvia als 1,0045 dòlars (-0,42%). El petroli puja sensiblement al colofó d'una setmana complicada. El Brent se situa als 97 dòlars i el WTI, als 91 dòlars.
L'or cedeix moderadament (-0,43%, 1.763) i la plata perd un 2,13% (19,05 dòlars).
El bitcoin es deixa un 8% (21.416 dòlars), igual que l'ethereum (-9%; 1.697 dòlars); el dur to de la Fed sembla haver passat factura als criptoactius.
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja fins al 2,989%.
