L'IBEX 35 s'ha capgirat després d'una obertura baixista i ha prolongat el rebot de divendres (+1,29%, 7.462 punts) recolzat en les energètiques (Naturgy, Endesa, Repsol...) i en Telefónica. El selectiu espanyol recupera posicions després de tancar el mes de setembre amb caigudes del 6,59%.
Aquest dilluns s'han publicat els PMI manufacturers del setembre a Europa (cauen i empitjoren previsions a França, Alemanya i la zona de l'euro). La resta de borses del Vell Continent també han recuperat posicions encara que de manera molt més moderada.
- 11.635,90
- 0,97%
Aquesta setmana és la 'Golden Week' a la Xina, així que les borses hi han estat tancades avui. Aquest matí també es parla del Brasil, on Lula i Bolsonaro s'enfrontaran a una segona volta de les eleccions presidencials el 30 d'octubre.
QUÈ FA FALTA PER A UN REBOT A L'IBEX?
Després de la desfeta de l'IBEX de les últimes jornades, els experts de Bolsamanía expliquen que, per confirmar l'inici d'un rebot, hauríem d'esperar un tancament per sobre dels 7.448 punts, màxims de dimecres passat.
Si aconsegueix tancar per sobre d'aquests preus durant les properes jornades, és molt probable que puguem acabar veient una extensió dels guanys fins al nivell dels 7.800 punts.
Davant les pujades de les energètiques, Sacyr, Amadeus i Fluidra han estat els títols més baixistes del selectiu. Al Mercat Continu, Ezentis ha reprès la seva cotització després d'un mes suspesa amb una caiguda propera al 30%, mentre Duro Felguera ha pujat amb força.
EL PETROLI REBOTA AMB FORÇA
El petroli és protagonista aquest dilluns, amb rebots que ronden el 5%. El barril Brent se situa als 89,30 dòlars i el WTI, als 84,08 dòlars. Aquesta forta pujada es produeix després que s'hagi publicat que l'OPEP+ està considerant una retallada de la producció de més d'un milió de barrils diaris a la reunió que se celebra aquest dimecres.
Una reducció de la producció d'aquest calibre podria suscitar les crítiques dels Estats Units i d'altres grans països consumidors, on la inflació impulsada per l'energia ha obligat els bancs centrals a apujar els tipus d'interès de manera agressiva. Tot i això, sembla que els països productors volen preus alts i no atendran aquestes crítiques.
EL REGNE UNIT FA MARXA ENRERE
La lliura rebota després que el govern del Regne Unit hagi fet marxa enrere en la intenció d'eliminar el tipus màxim de l'impost sobre la renda.
"És clar que la supressió del tipus impositiu de 45 penics s'ha convertit en una distracció de la nostra missió primordial d'abordar els reptes als quals s'enfronta la nostra economia", ha dit el ministre de Finances, Kwasi Kwarteng, en un comunicat.
El país intenta així aturar la crisi tremenda que s'ha generat des que va anunciar el seu 'minipressupost'.
LA PREOCUPACIÓ PER CREDIT SUISSE
Alts executius de Credit Suisse han passat el cap de setmana tranquil·litzant grans clients i inversors sobre la posició de liquiditat i capital del banc suís enfront de les preocupacions suscitades sobre la seva solidesa financera, segons informa Financial Times.
Els executius han mantingut converses telefòniques després que els diferencials dels CDS del banc, que ofereixen protecció contra l'impagament d'una empresa, pugessin bruscament divendres, indicant la preocupació dels inversors per la salut financera.
"Els equips han estat treballant activament amb els nostres principals clients i contraparts aquest cap de setmana", va declarar a FT un executiu de Credit Suisse involucrat en les discussions. "També estem rebent trucades dels nostres principals inversors amb missatges de suport".
El conseller delegat, Ulrich Koerner, va assegurar la setmana passada al personal que el banc té una "sòlida base de capital i posició de liquiditat" i va dir als treballadors que els enviarà una actualització periòdica fins que el banc anunciï un nou pla estratègic el 27 octubre.
ALTRES MERCATS
L'euro canvia als 0,9789 dòlars (-0,1%). L'or puja un 0,4% (1.679 dòlars) i la plata es dispara un 6% (20,23 dòlars).
El bitcoin suma un 0,1% (19.280 dòlars) i l'ethereum avança un 0,1% (1.307 dòlars).
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,65% i la del bo espanyol, al 3,13%.