L'IBEX 35 s'ha decantat pel verd (+0,80%, 7.644 punts) impulsat per les pujades dels bancs i de Repsol. El sector financer s'anima després d'uns resultats de Bankinter que han superat previsions. Al costat negatiu del selectiu espanyol destaquen les caigudes a Rovi, IAG i Telefónica.
La resta de borses europees han tancat també la majoria amb alces moderades i moviments cautelosos. Això, després de les retallades d'ahir a Wall Street i després dels descensos d'aquesta matinada a Àsia (el Hang Seng ha cedit a prop d'un 2%). Diuen els experts que la por segueix molt present, especialment el temor que els bancs centrals segueixin endurint amb força la seva política monetària.
A més, cal destacar la dimissió de Liz Truss com a primera ministra del Regne Unit, després de la seva caòtica gestió des que va assumir el càrrec fa menys de dos mesos. Finalment, no ha pogut resistir la pressió del seu propi partit i ha hagut de marxar.
- 11.656,60
- 0,39%
LA FED NO ALFUIXA EL SEU MISSATGE
El president de la Fed de Minneapolis, Neel Kashkari, ha dit aquest dimecres que la Reserva Federal (Fed) no estarà en condicions de fer una pausa a les pujades de tipus si la inflació segueix augmentant, fins i tot amb el tipus dels fons de la Fed al 4,5%.
Aquesta postura va ser reforçada per la seva homòloga a la Fed de Cleveland, Loretta Mester, que s'ha mostrat disposada a votar per una altra pujada substancial dels tipus al novembre, sobre la base que "els consumidors estan aguantant força bé" i que els tipus d'interès han de pujar perquè "comencin a afectar aquestes xifres de despesa".
Per part seva, el president de la Fed de Sant Lluís, James Bullard, va dir en una entrevista a Bloomberg que espera que el banc central posi fi a la seva "càrrega frontal" de pujades agressives dels tipus d'interès a principis del proper any, malgrat mantenir una política prou restrictiva amb petits ajustaments a mesura que es refredi la inflació. "Cal pensar quin és el nivell raonable", va dir Bullard, suggerint que actualment no veu la necessitat de pujar els tipus més del que els funcionaris ja havien projectat.
A l'escena econòmica, les peticions setmanals de desocupació als EUA han baixat fins a les 214.000, molt per sota de les previsions del consens, que n'anticipaven 230.000. Una dada que continua complicant la tasca de la Fed, a causa de la bona salut del mercat laboral malgrat les pujades de tipus.
RESULTATS
Aquest dijous segueixen ''cuejant' els resultats que va publicar Tesla ahir a la nit, després del tancament de Wall Street. La companyia ha caigut un 6% al mercat 'after hours' després de guanyar més del que s'esperava al tercer trimestre. Tot i això, els ingressos, que van pujar fins als 21.454 milions, es van situar per sota del previst.
Seguint amb els resultats, Bankinter ha inaugurat avui la temporada de comptes dels bancs a Espanya i ha informat de guanyar un 21% més al setembre. Uns comptes que han estat ben rebuts, perquè l'entitat ha superat previsions i, a més, ha elevat la previsió de marge d'interessos per al 2022. La setmana que ve es coneixeran les xifres de Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Unicaja. Els inversors seguiran amb gran atenció aquests números.
Les entitats financeres se situen avui al capdavant del selectiu espanyol (al costat de Bankinter destaquen les alces de Sabadell i CaixaBank), mentre que al costat de les retallades, els pitjors són IAG, PharmaMar i Telefónica.
Així mateix, avui s'han anunciat al nostre país els resultats de Viscofan (guanya 105,1 milions als primers nou mesos, un 5,4% més), i Atresmedia (guanya un 6,3% menys al setembre, fins als 74,8 milions), mentre que a fora destaquen les bones xifres d'Hermès.
POSSIBLE ENFRONTAMENT ENTRE EL BCE I ESPANYA
Financial Times publica aquest dijous que Espanya i el Banc Central Europeu (BCE) podrien enfrontar-se per l'impost a la banca proposat pel govern espanyol, que "xoca amb les normes europees i amenaça de debilitar el sector".
FT destaca que el BCE s'està preparant per emetre un dictamen sobre l'impost d'aquí a unes setmanes, tal com va avançar el seu vicepresident, Luis de Guindos, cosa que suposarà "un moment crític per al president del Govern, Pedro Sánchez".
El diari posa èmfasi sobre què els bancs qüestionen la proposta del Govern i inclou declaracions de Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, que ha dit a FT que "no és probable que els bancs tinguin beneficis extraordinaris", com addueix el Govern per justificar l'aplicació d'aquest impost, i que el sector encara s'està recuperant "d'un llarg període de rendiments molt baixos".
ALTRES MERCATS
L'euro es canvia a 0,9831 dòlars (+0,61%). El petroli puja de manera destacada. El Brent avança un 1,15%, fins als 93,47 dòlars, i el WTI suma un 1,5%, fins als 86,83 dòlars.
L'or puja moderadament (1.645 dòlars) i la plata avança un 2,7% (18,86 dòlars).
El bitcoin guanya un 0,4% (19.280 dòlars) i l'ethereum s'anota una pujada del 0,65% (1.304 dòlars).
La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja fins al 4,159%.
