Jornada marcada per la volatilitat. L'Ibex ha continuat oferint senyals de feblesa i ha estat tot el divendres entre el verd i el vermell encara que finalment ha aconseguit animar-se en els últims compassos i ha tancat amb un avanç del 1,1%, recuperant els 7.300 punts. Les alces d'avui no han estat suficients per salvar la setmana, i el selectiu ha tancat amb una reculada superior a l'1%
- 11.473,90
- 0,33%
Els experts de Bolsamanía adverteixen que les caigudes dels últims dies (perd més d'un 2% en l'acumulat de les últimes quatre sessions), després de fracassar en l'intent d'atacar la resistència dels 7.664 punts, l'estan apropant de nou a aquests nivells. També remarquen que, mentre no se superin aquests 7.664 punts, no tornarem a tenir cap senyal de fortalesa del nostre selectiu pel que fa al curt termini.
La setmana ha estat marcada per l'escassetat de referències d'importància i per la por al fet que la recuperació econòmica no sigui tan ràpida com s'espera. La setmana vinent comença la temporada de resultats empresarials, sobretot als Estats Units; cobrarà especial força les últimes dues setmanes de juliol a Espanya. Hi ha incertesa i cautela pel que podria passar, per molt que els analistes diguin que les males notícies ja estan descomptades.
Noticia relacionada
Amb tot, les borses europees cotitzen amb pujades d'un 1% després del tancament mixt, amb predomini dels números vermells, ahir a Wall Street, i després d'una sessió de pèrdues generalitzades a l'Àsia.
Precisament Wall Street torna a cotitzar mixt destancando les caigudes en el Nasdaq després dels màxims d'ahir. El desolador avanç del coronavirus als EUA i la llista 'negra' de Trump, que ressuscita la guerra comercial amb la Xina, tornen a ficar la por al cos als inversors.
La notícia a Espanya i a nivell europeu és el fracàs del Govern de Pedro Sánchez en el seu intent que la ministra Nadia Calviño aconseguís la presidència de l'Eurogrup. Era la clara favorita, però finalment ha estat superada pel candidat irlandès, Pachal Donohoe. Des de la creació de l'organisme, cap espanyol ha aconseguit presidir-lo, encara que ho han intentat. Pel càrrec han passat el luxemburguès Jean-Claude Juncker (2004-2013), l'holandès Jeroen Djisselbloem (2013-2015 i 2015-2018) i el portuguès Mário Centeno (2018-2020).
D'altra banda, els inversors miren ja cap a la setmana que ve. A més dels resultats empresarials, hi haurà reunió de tipus del Banc Central Europeu (BCE) i, com sempre, hi ha molt d'interès pel que pugui dir o fer per afrontar l'actual crisi. La por va creixent a mesura que augmenten els rebrots arreu del món, així com la xifra de morts torna a augmentar, i la possibilitat d'un segon tancament de les economies ja es contempla. Aquest dijous, els EUA van registrar més de 60.500 nous casos de Covid-19, un nou rècord. A més, s'ha informat que les escoles d'Hong Kong tancaran de nou per motius de salut, i Austràlia vol escalonar el retorn dels seus ciutadans a l'activitat.
Finalment, assenyalem que, quan falta només una setmana per la cimera de la Unió Europea (UE) que ha de marcar el rumb fiscal del bloc en plena recuperació de l'economia després de la pandèmia, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha presentat aquest divendres una proposta per convèncer els països anomenats el 'quatre frugals' perquè pugin a bord del Fons de Recuperació. Com s'esperava, ha reduït el pressupost pluriennal a 1,074 bilions (una rebaixa del 2,36%), dels 1,1 bilions que va proposar la Comissió Europea -els països conservadors demanaven 1,05 bilions- a canvi d'aconseguir que s'aprovin els 750.000 milions de la reconstrucció, segons informa 'Reuters'.
