Dimarts passat, 26 d'octubre, el mercat de les criptomonedes celebrava el llançament de squid -una criptomoneda basada en la sèrie de Netflix El joc del calamar-. Va debutar amb un preu de 0,01 dòlars i durant uns dies va pujar molts milers de punts percentuals fins a superar els 2,860 dòlars l'1 de novembre. De fet, va marcar màxims als 4,42 dòlars. Concretament, en menys d'una setmana va pujar més d'un 230.000% fins a assolir els 2.861,80 dòlars aquest dilluns.
Del no-res i encara més ràpid del que va pujar, es va desplomar abruptament fins als 0, o 0,003161 dòlars, per ser precisos. "És la trava d'aquest conte", diu Neil Wilson, cap d'anàlisi de Markets.com. "Si haguessis posat 100 dòlars en aquesta moneda quan es va llançar series realment ric ara", tot i això, el lloc web de la criptomoneda està ara offline i el compte oficial de Twitter del token Squid Game, que havia acumulat més de 57.000 seguidors, està ara subjecta a restriccions temporals a causa d'una "activitat inusual".
Durant els darrers dies, moltes de les publicacions d'aquest compte tenien les respostes desactivades, un altre senyal ominos. Si es fa una ullada als tuits enviats a principis d'octubre, s'observen comentaris que es refereixen repetidament al projecte com una estafa. "Sembla un clàssic rug pull (estirada de catifa), una estafa que veu els desenvolupadors abandonar un projecte de criptografia amb els diners dels inversors".
Tot i que es promocionava un "llibre blanc" que sonava oficial, hi havia "un parell de pistes que haurien d'haver fet evident que era una estafa", prossegueix Wilson. A banda de la pàgina web d'aspecte molt dubtós i l'absència d'afiliació a Netflix, a més d'un suport inventat d'Elon Musk, "el fet que no poguessis vendre els tokens que havies comprat a l'empresa era un senyal força important que alguna cosa anava malament".
"Si no pots vendre'l, no és un mercat, amics, fins i tot si s'embolica en un llenguatge intel·ligent com a "mecanisme innovador antidumping" (de debò?). El llibre blanc explicava que la compra alliberava "crèdits de venda" (de nou, de debò?), però si no quedaven més crèdits de venda "en el fons", no es podria vendre", detalla l'expert.
"Sembla, se sent i fa olor com d'una estafa, però sigui com sigui, molta gent deu haver perdut molts diners esperant que aquesta ofereixi grans beneficis", lamenta Wilson. Es creu que més de 3 milions de dòlars van entrar en el projecte a canvi de la promesa d'oferir accés a un joc en línia inspirat en el brutal drama sud-coreà.
Per Wilson és "un cas de fluxos frenètics de diners calents buscant qualsevol tipus de llar. En aquest cas sembla una estafa, però podria haver caigut per qualsevol altre tipus de raó - una vegada que la venda comença en aquest tipus d'actius alimentats per la mania és difícil d'aturar”.
"Molta gent inverteix en coses que no entén realment. Poden saber-ne una mica, o molt, o res en absolut. Aquest és el cas de la majoria de les accions i de la majoria dels inversors minoristes", afirma l'expert de Markets.com. "En general, és una bona idea saber almenys una mica sobre allò en què s'inverteix. I generalment és una mala idea invertir en alguna cosa del que no sabem res, però del que hem sentit a parlar bé".
