Malgrat que les criptomonedes han experimentat un fort creixement durant els últims mesos després de rebre el suport de grans organitzacions com PayPal, BBVA o Mastercard, així com una forta inversió de Tesla, encara no acaben d'atreure les gestores de fons per la seva falta de regulació i volatilitat.
El bitcoin ha experimentat una revaloració del 679% en un any. Ha arribat a aconseguir els 61.200 dòlars aquest mes i el bilió de capitalització, encara que actualment s'ha desinflat i cotitza a l'entorn dels 53.000 dòlars.
Aquesta alta rendibilitat ha atret molts inversors, però les gestores de fons encara no s'han sumat a aquesta nova tendència a causa de l'alta volatilitat de l'actiu, que en només un any ha passat de 4.000 dòlars a 61.200.
A Espanya, només una gestora ofereix fons amb exposició a bitcoin, mentre que BlackRock ha obert la possibilitat que dues dels seus inverteixin en la criptomoneda.
El catedràtic d'Economia Financera i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat CEU Sant Pau, Ricardo Palomo, ha explicat que només les grans gestores han començat a oferir el bitcoin a les seves carteres, al que recomana: "És preferible una cartera que tingui una determinada proporció de bitcoin enfront d'una inversió directa en la criptomoneda".
Els gestors de Schroders Xi Chen i Ben Popatlal expliquen en un comentari que si bé els inversors institucionals s'han mantingut al marge d'aquests actius, s'estan plantejant si ha arribat el moment d'entrar-hi, a causa de les rendibilitats "meteòriques".
No obstant això, l'equip de Schroders defensa que se sent "còmode" romanent al marge "dels anys d'adolescència del bitcoin", encara que pensa que val la pena investigar les opcions.
"Els inversors institucionals estan esperant que els criptoactivus madurin. A mesura que encaixin més i més peces del trencaclosques: claredat entorn de la regulació, accés i liquiditat eficients, garanties de seguretat, aparició de casos d'ús duradors... esperem una participació institucional molt major en aquesta classe d'actius", indiquen.
Giorgio Semenzato, de la gestora de patrimonis Finizens, considera "irresponsable" operar amb aquests actius, ja que tenen un risc molt elevat i l'inversor minorista "ho pot perdre tot".
"Encara no està consolidat ni a nivell regulador ni a nivell de pràctica de mercat. Costa definir si una criptodivisa és un actiu o és una divisa. L'inversor minorista mitjà seria molt imprudent que destinés patrimoni a criptodivises o a vehicles que hi inverteixin" conclou.
LA REGULACIÓ PODRIA SER EL MAJOR RISC
El conseller delegat de Nuvix, Antonio Salido, considera que "el problema és que les criptodivises no estan regulades i els fons d'inversió estan molt regulats". Això podria fer que hi hagués una falta d'encaix entre tots dos, ja que "no té el nivell de regulació que solen tenir altres vehicles com poden ser les accions, els bons o ETF".
Per al catedràtic Colom, el major risc per a les criptomonedes és la possibilitat que hi hagi una regulació que en un termini molt curt les prohibeixi o digui que farà un major seguiment d'aquestes operacions.
En paral·lel, la Unió Europea (UE) ja està treballant en un Reglament del Mercat de Criptoactius (Market in Crypto Assets o MICA en anglès) "que busca establir un comú punt per als béns amb la consideració de criptoactius, així com per als proveïdors de serveis relacionats", expliquen José María Viñals i Carolina Gamba en una publicació del IEB.
ESPANYA, MÉS CONSERVADORA
Carlos Fernández, professor del Master in International Finance del IEB, sosté en una publicació que les criptodivies han vingut per quedar-se, però que "les solucions possibles en la indústria de gestió d'actius encara són poques" i, a Espanya, gairebé nul·les.
"Els supervisors i reguladors ja han deixat clar que això de la tecnologia de cadena de blocs els sona bé, però que les criptomonedes o bitcoin no tant. Avui, a Espanya, no és possible constituir un fons d'inversió tradicional que pugui invertir en bitcoins", defensa Fernández.
Salido assenyala, per part seva, que "als EUA hi ha més apetit i més tolerància al risc que la que sol haver-hi a Espanya, alguna cosa que es pot veure en molts indicadors. Per exemple, la distribució de l'estalvi dels espanyols enfront del dels estatunidencs. Aquests últims solen tenir més pes en renda variable", ha explicat.
