La CNMV veta els particulars en fons que inverteixin en monedes virtuals

Així ho especifica l'organisme que presideix Sebastià Albella en un document especial que acaba de penjar a la seva pàgina web, al qual dona resposta a les preguntes que ha rebut a través del 'Portal FinTech' des de la seva posada en marxa, a finals de 2016. Es tracta, explica la pròpia CNMV, de difondre les respostes i aclariments a les qüestions plantejades per "orientar, resoldre dubtes i facilitar les noves activitats" de les empreses de tecnologies financeres.

Aquests fons hauran d'aclarir com van a complir amb la normativa pel que fa a la valoració dels actius, la gestió de la liquiditat i la garantia de custòdia

En relació amb les monedes virtuals, a més de recordar les successives advertències que ha anat llançant durant els últims mesos (la Comissió Nacional del Mercat de Valors, juntament amb el Banc d'Espanya, ha parlat d'"alt risc" d'invertir en les monedes virtuals, ha dit que són autèntiques "bombolles especulatives"), explica quines són les característiques que han de complir els fons registrats a la CNMV que inverteixin directament en actius com el bitcoin, l’ethereum o litecoin, entre d'altres monedes virtuals.

En concret, diu que la creació d'aquests fons té cabuda legal a la Llei 22/2014 que regula, a més de les entitats de capital de risc, altres entitats d'inversió col·lectiva de tipus tancat i les seves entitats gestores, i que la inversió es podria realitzar a través d'una Entitat d'Inversió Col·lectiva de tipus Tancat (EICC), que és la que pot adoptar la forma de SICC o FICC. En elles, tal com contempla aquesta normativa, la política de desinversió dels seus partícips o socis ha de complir uns requisits concrets.

D'una banda, les desinversions han de produir de manera simultània per a tots els inversors o partícips. De l'altra, la CNMV recorda que el percebut per cada inversor o participi ha de respondre als drets que corresponguin a cada un d'ells, d'acord amb els termes establerts als seus estatuts o reglaments per a cada classe d'accions o participacions.

Encara que el més important, diu l'organisme supervisor, és que la posada en marxa d'aquest tipus d'entitats es faci complint amb condicions com ara que la comercialització de les accions o participacions d'aquest tipus d'entitats es limiti "únicament a inversors professionals", i que no es faci entre inversors particulars o minoristes.

ALTRES PROBLEMES ASSOCIATS

Així mateix, entre els requisits que imposa la CNMV també es troba un particular per als FICC: a més d'estar registrats a la Comissió, han de ser gestionats per una societat gestora d'Entitats d'Inversió Col·lectiva de Tipus Tancat (SGEIC), per una Societat Gestora d'Institucions d'Inversió Col·lectiva (SGIIC) que estigui autoritzada a gestionar aquest tipus de fons, o per una SGIIC internacional que tingui passaport europeu per operar a Espanya i que pugui gestionar un fons d'inversió de tipus tancat.

La CNMV assenyala també que podrà "considerar" la possibilitat d'usar la figura de les SICC autogestionades "per aquests fons d'inversió en monedes virtuals. Ni els FICC ni les SICC es troben subjectes a supervisió de la CNMV, però les SICC autogestionades, sí.

No obstant això, l'organisme alerta dels "problemes pràctics" que sorgeixen en parlar d'inversió de FICC i SICC en monedes virtuals. Sobretot pel que fa a com complir amb la normativa en relació a la valoració dels actius, la gestió de la liquiditat i la garantia de custòdia. La CNMV diu que, per exemple, pel que fa a la valoració dels actius, caldria determinar una sèrie de 'preguntes i respostes' dirigides a empreses de l'àmbit de tecnologies financeres perquè expliquin "quina serà la procediment que utilitzaran per valorar les monedes virtuals tenint en compte la seva volatilitat, la fragmentació i la manca de regulació del mercat de la moneda digital subjacent".

Insisteix en els "riscos" de la inversió en monedes virtuals per a l'inversor minorista i per a l'estabilitat i integritat dels mercats

Sobre la liquiditat, la CNMV considera necessari "fixar la forma de gestió de la liquiditat" i que s'expliqui "com controlar el risc de liquiditat", amb l'objectiu de garantir que el fons "pot complir les seves obligacions en relació al palanquejament en el qual hagi pogut incórrer". I afirma que també cal analitzar "com es va a garantir la custòdia d'aquesta classe d'actius". Es refereix a com es va a fer la validació del programari, la custòdia de claus o la gestió del risc d’atacs cibernètics, entre altres coses.

En concret, en relació amb la dificultat pràctica de l'adequada custòdia dels actius, i atès que els moviments de monedes virtuals poden realitzar-se, en alguns casos, de manera anònima i sense la deguda identificació dels clients, la Comissió considera que haurien de tenir-se en compte les obligacions d'informació per a la prevenció del blanqueig de capitals. Per això, la CNMV creu que les EICC haurien de contactar amb el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) per conèixer si han de complir algunes de les obligacions d'informació previstes en la Llei 10/2010 de Prevenció del Blanqueig de Capitals i de Finançament del Terrorisme.

En tot cas, la CNMV recorda que segueix amb molta atenció el "fenomen de l'augment de la inversió en monedes virtuals" i que ho fa amb "preocupació" pels possibles "riscos" que aquesta inversió pot implicar per a la protecció de l'inversor, especialment minoristes, i per a l'estabilitat i integritat dels mercats. Per això, recomana consultar les advertències que ha llançat, juntament amb les de l'ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats) i de les ESAs (Autoritats de Supervisió Europees).