El Tribunal Suprem ha fet pública la seva primera sentència per una estafa amb monedes criptogràfiques a Espanya. A més de condemnar l'autor dels fets a una indemnització, s'ha assentat jurisprudència en declarar que el bitcoin "no són diners" ni pot tenir aquesta consideració legal als efectes de responsabilitat civil. Sí que considera, en canvi que es tracta d'"un actiu immaterial de contraprestació o d'intercanvi en qualsevol transacció bilateral en la qual els contractants ho acceptin".
La Sala respon que encara que la seva pròpia jurisprudència ha expressat l'obligació de restituir qualsevol bé objecte del delicte, fins i tot els diners, les víctimes de l'estafa no van ser desposseïts de bitcoins que hagin de ser-los retornats, sinó que "l'acte de disposició patrimonial que ha de rescabalar es va materialitzar sobre els diners en euros. "D'altra banda," tampoc el denominat bitcoin és una cosa susceptible de retorn, ja que no es tracta d'un objecte material, ni té la consideració legal de diners".
A la sentència, amb ponència del magistrat Pablo Llarena, explica que el bitcoin és una unitat de compte de la xarxa del mateix nom i que a partir d'un llibre de comptes públic i distribuït, on s'emmagatzemen totes les transaccions de manera permanent en una base de dades anomenada cadena de blocs, es van crear 21 milions d'aquestes unitats, que es comercialitzen de manera divisible a través d'una xarxa informàtica verificada.
D'aquesta manera -assenyala la Sala- "el bitcoin no és sinó un actiu patrimonial immaterial, en forma d'unitat de compte definida mitjançant la tecnologia informàtica i criptogràfica anomenada bitcoin, el valor del qual és el que cada unitat de compte o la seva porció arribi pel concert de l'oferta i la demanda a la venda que d'aquestes unitats es realitza a través de les plataformes de trading bitcoin".
Els magistrats recorden que, tot i que el preu de cada bitcoin es fixa al cost de l'intercanvi realitzat, i no hi ha per tant un preu mundial o únic del bitcoin, l'import de cada unitat en les diferents operacions de compra (per les mateixes regles de la oferta i de la demanda), tendeix a equiparar-se en cada moment.
Afegeixen que aquest cost semblant de les unitats de compte en cada moment permet utilitzar el bitcoin "com un actiu immaterial de contraprestació o d'intercanvi en qualsevol transacció bilateral en la qual els contractants ho acceptin, però de cap manera és diners, o pot tenir tal consideració legal, atès que la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònics, indica al seu article 1.2 que per diners electrònic s'entén només el "valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representi un crèdit sobre l'emissor, que s'emeti al rebut de fons amb el propòsit d'efectuar operacions de pagament segons es defineixen a l'article 2.5 de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, i que sigui acceptat per una persona física o jurídica diferent l'emissor de diners electrònics".
CONDEMNA DE DOS ANYS
El tribunal confirma, en aquesta sentència del 20 de juny, una condemna de dos anys de presó a l'administrador únic de l'empresa Cloud Trading & DEVS LTD que va signar contractes de gestió amb cinc persones que li van lliurar els bitcoins en dipòsit perquè, a canvi d'una comissió, reinvertiria els dividends i lliurés els guanys obtinguts. No obstant això, segons els fets provats, quan es van signar aquests contractes el condemnat tenia intenció d'apoderar dels bitcoins rebuts sense ànim de complir les seves obligacions.
A més de la pena de presó, l'Audiència Provincial de Madrid va imposar a l'acusat el pagament a les víctimes de l'estafa d'una indemnització en el valor de la cotització dels bitcoins en el moment de la finalització de cadascun dels seus respectius contractes, que es determinaria en execució de sentència, i va declarar, a més, la responsabilitat civil subsidiària de l'empresa.
Com no estaven d'acord amb això, els estafats van presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem en què van al·legar que el procedent hauria estat que la sentència recorreguda condemnés l'acusat a restituir els bitcoins sostrets i, només si en fase d'execució de sentència no es restituïssin aquests béns, procedir llavors a la seva valoració i acordar la devolució del seu import.