El banc central de Turquia ha prohibit l'ús de criptodivises i criptoactius per a la compra de béns i serveis, al·legant els possibles danys "irreparables" i els importants riscos d'aquestes transaccions. El bitcoin es ressent després de la notícia i cedeix terreny cap als 61.000 dòlars, ampliant la correcció des dels màxims de dimecres a gairebé 65.000 dòlars.
A la nova legislació publicada a la Gaseta Oficial durant la nit, que entrarà en vigor el 30 d'abril, el Banc Central de Turquia (CBRT) ha adduït que les criptodivises i altres actius digitals d'aquest tipus basats en la tecnologia de cadena de blocs no poden ser utilitzats, directament o indirectament, com a instrument de pagament, segons recull Reuters.
"Els proveïdors de serveis de pagament no podran desenvolupar models de negoci de manera que els criptoactius s'utilitzin directament o indirectament en la prestació de serveis de pagament i emissió de diners electrònics, i no podran prestar cap servei relacionat amb aquests models de negoci", ha dit el supervisor monetari turc.
El creixent auge del mercat de les monedes digitals a Turquia s'ha accelerat recentment, amb inversors que esperen beneficiar-se de la pujada del bitcoin i protegir-se de la inflació. La debilitat de la lira turca i les pressions inflacionistes també han impulsat la demanda de la moneda digital.
En un comunicat en què explica el motiu de la prohibició, el banc afirma que aquests actius "no estan subjectes a cap mecanisme de regulació i supervisió ni a una autoritat reguladora central", entre d'altres riscos de seguretat.
"Es considera que el seu ús en els pagaments pot causar pèrdues no recuperables per les parts de les transaccions a causa dels factors esmentats anteriorment i inclouen elements que poden soscavar la confiança en els mètodes i instruments utilitzats actualment en els pagaments". La setmana passada, les autoritats turques van exigir informació dels usuaris a les plataformes de negociació.
Amb aquesta prohibició, el país presidit per Recep Tayipp Erdogan es col·loca en la línia dura dels governs sobre el bitcoin i els criptoactius. La Xina, el país més avançat del món en la creació d'una moneda digital fiduciària manté un veto a la creació i comerç amb monedes de xifrat i l'Índia estudia una legislació encara més severa que podria arribar a declarar il·legal la tinença de monedes digitals.
La decisió del govern turc "podríem qualificar-la com una 'mesura de por', davant el gran auge que es va viure a Turquia fa unes setmanes en la negociació del bitcoin, a causa de la caiguda de la valor de la lira", comenta Álvaro Alcañi, CMO i Cofundador d'Onyze. "Aquest moviment demostra que el mercat global realment està prenent el bitcoin com un valor refugi davant la desacceleració que s'està produint en l'economia, podent veure un exemple clar, a un nivell més local, amb el que està passant a Turquia", afegeix.
Els experts emfatitzen que el moviment cap a les monedes digitals augmentarà durant els propers anys. Per això, "els supervisors financers han de fer de la regulació del sector de les monedes digitals una prioritat important", declara Nigel Green director executiu i fundador del Grup Devere. De fet, Europa està treballant en la llei MICA (Markets in Crypto-Assets) que estarà a punt en el termini d'uns dos anys, explica Alejandro Zala, country manager d'Espanya de Bitpanda. "Demanem a crits més regulació", emfatitza, ja que això es traduirà en més adopció entre els inversors, ja que la legislació mitigarà gran part de la incertesa sobre els criptoactius.
A més, bancs i entitats financeres tradicionals estan esperant que es fixin unes regles de joc que els permetin operar en aquests mercats sense les restriccions actuals. Això, "ajudarà a reduir qualsevol possible pertorbació de l'estabilitat financera mundial, protegir els inversors, fer front a l'activitat il·lícita i oferir un impuls econòmic als països que l'adoptin i s'hi adhereixin", assegura el cap de Devere per la seva part.
