Molts són els analistes que des de fa un parell d'anys vénen vaticinant de forma continuada el final de la tendència alcista a les borses de Wall Street. No obstant això, una vegada més ha quedat palesa que qui mana sempre és el preu i només el preu.
- 44.736,57
- -
- 20.804,89
- 0,14%
- 6.703,62
- -
Si recorden, a mitjan febrer (llegeixi aquí l'anàlisi) ens preguntàvem si després del pitjor començament borsari dels mercats en la seva història a l'altra banda de l'Atlàntic podria ser que s'haguessin vist els mínims de la correcció. I plantejàvem com a possible escenari a tenir en compte que els mínims de finals de gener/principis de febrer formessin part del final de l’“onada c” d'un “abc” correctiu. El que en castellà diríem que existeix la possibilitat que tota la pujada des dels mínims de 2011 fins als màxims històrics que es van aconseguir el 2015 hagués estat corregida/ajustada en un moviment en “abc”. Finalment, després Wall Street marqués la setmana passada nous màxims de tots els temps, es podria dir que l'escenari que en el seu moment plantejàvem era l'encertat.
De manera senzilla vindríem a dir que les importants pujades fins als màxims de 2015 haurien estat corregides/ajustades consumint temps en lloc de corregir en profunditat. I després de deixar enrere la consolidació de nivells de més de dos anys, en teoria podrien estar assentant-se les bases per iniciar un altre gran impuls alcista a l'altra banda de l'Atlàntic en termes de mitjà i llarg termini. Tècnicament, no es pot dir gaire cosa més d'uns índexs que com el Dow Jones (DJI) i l’S&P 500 (SXP) es troben en el que denominem “pujada lliure” absoluta, o el que és el mateix, sense resistències de cap tipus. Com gairebé succeeix sempre, hi ha certs inconvenients i aquests són que (de moment) el tecnològic Nasdaq (NDX) així com el Dow Jones de Transports (DJT) estan lluny de superar els màxims històrics homòlegs (la “Teoria Dow” ho anomena divergències o senyals de no confirmació).