Crida l'atenció que els dos índexs que s'estan mostrant més forts en el rebot són els anomenats perifèrics, el índexs espanyol i l'italià. Pugen un 6,9% i un 5,87% respectivament el gener.
Tenim l'índex transalpí a les portes de resistències molt importants, com és la part alta (per definició resistència) de l'impecable canal baixista pel qual s’està desplaçant el preu des del maig. A més, la part superior coincideix també amb els màxims de novembre i de desembre: els 19.675 punts. Així, el gràfic és un calc de l'IBEX 35 en el sentit que els dos presenten resistències claus en la resistència horitzontal. Els 19.675 punts de l'FTSE MIB es corresponen amb els 9.265 punts del nostre selectiu.
Anem a veure què passa amb aquesta zona de resistència, ja que si se superés amb comoditat i en espelmes setmanals podem deixar la porta oberta al fet que estiguem davant d'alguna cosa més que un simple rebot. L'únic que no ens acaba d'encaixar del tot dins del puzle és que els grans índexs europeus (DAX, CAC 40 i Euro Stoxx 50) es troben lluny dels nivells de resistència homòlegs. I em costa confiar i creure 'a ulls clucs' una potencial ruptura de l'IBEX i l'FTSE MIB sense el suport dels grans.
