A la vista del gràfic mensual de l’euro/dòlar, per tal de veure les coses amb perspectiva, podem veure com malgrat els últims rebots tenim l’encreuament encaixat dintre d’una impecable canal baixista des de 2008 fins al moment actual, per no parlar dels màxims i mínims decreixents successius i així no es puja.
Ara bé, a la vista d’alguns dels oscil·ladors de moment, com per exemple l’estocastic (gir a l’alça i mínims decreixents), es podria dir que el normal, amb les seves lògiques correccions intermèdies, és que l’euro continuï apreciant-se contra el dòlar cap almenys la zona de resistència que presenta al voltant dels 1,1700-1,17140. De fet, només per sobre de la resistència que presenta en els màxims del mes d’agost passat tindríem una més que interessant figura de tornada, d’implicacions alcistes per a la “moneda única” amb la mirada posada en la part superior del canal baixista de llarg termini, ara en els 1,3285.
Mentrestant i en la mesura en què el preu segueixi encaixant dintre del rang de preus comprés entre els 1,04610 i els 1,17140 seguirem sense tenir senyals clars del que podria ser el següent moviment en tendència.