Ibex 35: que poc duren les alegries a casa del pobre

Aquest dilluns tanquem amb fortes pujades de l'Ibex (+4,7%) i avui hem desfet gran part del camí que vam fer ahir (-2,51%). Però en tot cas, tot segueix igual. Hem de saber que hi ha moments de mercat en els quals els preus es poden moure amb força tant a l'alça com a la baixa sense que tingui conseqüències reals. I ens trobem justament en un d'aquests moments. Hem tingut des dels mínims de març un rebot cap als 7.210 punts, els màxims d'abril. I des d'aquí ens hem girat clarament a la baixa mentre que la resta dels nostres veïns europeus han estat rebotant fins arribar a nivells d'ajust d'entre el 50% (Cac 40 i Euro Stoxx) i el 61,8% (Dax). I nosaltres mirant com, gairebé diàriament, s'obria la bretxa entre el nostre índex i tots els altres. I així seguim.

La veritat és que les sensacions no són gens bones. Aquest dimarts hem assistit a importants caigudes molt repartides entre títols com el Sabadell (en caiguda lliure), Bankia (fregant els mínims històrics), ACS i Telefónica, entre d'altres. I molt poques vegades hem assistit a caigudes d'aquesta envergadura de Telefónica (-9,43%), que a més ho fan un volum de negociació molt alt (48 milions d'accions). I després tenim el Santander i el BBVA caient un 5% de mitjana. Toquem ferro perquè el suport que presenta l'EURO STOXX Banks als 47-48 punts no es perfori aquests propers dies, perquè si no, podria resultar una altra fuetada a la baixa per als bancs del Vell Continent, els nostres els primers.

Pel costat dels suports l'únic a què aferrar-nos en aquest moment són els mínims de la setmana passada i origen de l'últim rebot: els 6.420 punts. Per sota ja només hi tenim el buit alcista dels 6.230 punts i els mínims anuals dels 5.814 punts. Mentre que pel costat de les resistències, i si bé és cert que en tenim unes quantes a nivells relativament propers, la clau són els 7.210 punts. Només per sobre dels màxims d'abril ens allunyarem clarament de la zona de perill.