IAG s'aferra com pot a la directriu alcista de mitjà termini

El sector de les aerolínies i tot el que està relacionat amb el turisme està sent castigat molt durament pels inversors. Els títols d'IAG, que marcaven màxims de tots els temps a començaments d'any, (a vuit euros) s'han deixat pel camí prop d'un 45% del seu valor en poc més de dues setmanes. I si bé és cert que no tenim cap figura de retorn, ni cap figura d'esgotament de les caigudes (encara), el títol cotitza aprop de suports clau, com és la recta que uneix els mínims creixents d'octubre de 2016 i els mínims creixents de 2019. De manera que aquesta potencial zona de suport passa justament per la zona de preus actuals, aproximadament 4,70 euros. Això significa que, en teoria, tenim les condicions perquè el títol experimenti un rebot important (fase de reacció), tenint en compte que l'experiència ens ensenya que els rebots sempre acaben arribant. Triguen més o menys, però arriben. L'única cosa a què ens podem aferrar és que, malgrat l'enfonsament, encara tenim mínims i màxims creixents de llarg termini, ja que no s'ha perforat el suport que presenta a l'últim mínim creixent, els mínims de juny, als 4,299 euros.