Un moviment cap als 80 dòlars seria un ajust del 38,2% de Fibonacci de la gran caiguda prèvia des dels màxims de 2014, als 157,97 dòlars.
- 11,86€
- -0,21%
- 10,84€
- -2,08%
Molts comencen a posar el crit al cel pels nivells que està assolint el petroli, quan resulta que ni tan sols (encara) s'ha recuperat el 50% de tot el que va caure durant l'última gran crisi. Ja no ens recordem que el 2014 cotitzava a prop dels 160 dòlars/barril i al gener de 2017 va marcar un mínim als 32,74 dòlars (futur continu Brent). I és que un rebot del 50% de la caiguda prèvia, per definició potencial zona de resistència el portaria a nivells de preu propers als 94 dòlars. I som als 76 dòlars.
És més, un retrocés del 38,2%, que és el mínim que se li demana a un rebot, el portaria als 79-80 dòlars, que és on tenim la primera resistència de veritat. I per sobre tindríem la zona dels 90 dòlars, que coincideix amb el que pot ser la part alta d'un potencial canal alcista. Per tant i com a resum, cal dir que el petroli és alcista, d'això no hi ha cap dubte. Que hi ha una potencial zona de resistència al voltant dels 80 dòlars, però en cap cas els preus actuals es poden considerar alts. No hi ha res com mirar un gràfic des de la distància per adonar-nos d'on venim i cap a on podem anar. Si només mirem a curt termini, al final els arbres no ens deixaran veure el bosc.