L'Ibex no té cap força: sense els bancs no hi ha res a fer

Fortes caigudes aquest dijous (-2,55%) liderades principalment per l'enfonsament dels bancs. Aquesta feblesa és comuna a tot el sector bancari europeu, que en el pitjor moment de la sessió s'ha deixat un 5%. I ja sabem que, quan els bancs cauen amb força, l'Ibex va al darrere. Telefónica tampoc ajuda, perforant el suport dels 5,30 euros. Veurem què ens ofereix el tancament de l'espelma setmanal aquest divendres, perquè si tanca així, la nostra operadora estaria donant nous símptomes de feblesa que la poden dur clarament per sota dels cinc euros. Pel que fa al nostre índex, s'està acostant al suport dels 8.540 punts (els mínims del dilluns). Per dalt tenim la resistència dels 9.000 punts, concretament a l'últim dels buits baixistes (8.986). Només tancant per sobre dels 9.000 punts tindrem el primer senyal de fortalesa a curt termini. Però res més.

Dit això, el rebot dels últims dies em sembla molt petit en comparació amb l'enfonsament previ del 15%. Resumint, tal com hem anat dient aquestes últimes sessions, la volatilitat ha arribat i no se'n pensa anar, i tot i que creiem que podem veure cotes més altes de cara a les pròximes setmanes, estarem parlant d'un simple rebot, que no serà en absolut un canvi de tendència. Figura de retorn no en tenim, de cap mena, ni tampoc se l'espera. Al més curt termini només cal esperar que els mínims d'aquesta setmana no es perforin, perquè si no podríem assistir a noves i importants caigudes, sobretot ara que el sector financer sembla estar prenent embranzida cap a la baixa.

Wall Street és una altra història: com de costum, està demostrant molta més fortalesa que no pas el conjunt de les borses europees. Un petit exemple: les bosses del Vell Continent han arribat a rebotar un 5% des dels mínims d'aquest dilluns, mentre que Wall Street en el mateix període ha rebotat un 10%. En resum, el que passa sempre en aquestes situacions des de fa una dècada.