La caiguda des dels màxims de finals de febrer fins als mínims d'aquest dilluns és del 42%, només tres setmanes. El mercat baixista més ràpid de la història.
Análisis Técnico
- S1
- 5250
- S2
- 6630
- R1
- 7436
- R2
- 7436
Corto plazo
Medio plazo
Largo plazo
Ens hauria agradat que l'Ibex hagués tancat la sessió d'aquest dilluns retallant més encara les pèrdues respecte als mínims del dia, que s'ha marcat aquest matí en 8.814 punts, amb l'Ibex caient un 12,29%. El cas és que els nostres veïns europeus tanquen els seus selectius amb un aspecte una mica millor que el nostre selectiu. Tots tanquen clarament en números vermells i amb pèrdues importants però, si mirem l'índex italià i al Cac 40, entre d'altres, veiem que ens deixen petites formacions de 'martell'. Encara que, insisteixo, m'hagués agradat que haguéssim tancat una mica més amunt.
Com sempre, la clau la té el 'boss': Wall Street. Si em fixem en l'S&P 500, veiem que s'ha complert, després de l'obertura, amb l'objectiu (el centau) del 'cap i espatlles' que confirmava després de perforar la línia clavicular d'un impecable 'cap i espatlles', als 2.400 punts. I aquí ha començat a rebotar. Posats a somiar, voldríem que els índexs de l'altre costat de l'Atlàntic tanquessin a màxims de la sessió, o tan aprop com sigui possible, i si pot ser en verd, millor que millor. Només així tindrem una sessió d'esgotament de les caigudes. Estem esperant aquesta espelma típica dels sòls de mercat (encara que sigui de curt termini) on, després d'una forta caiguda, tanquen més o menys plans, o fins i tot en verd. Així és com es construeixen els senyals d'esgotament de les caigudes, i no seria la primera vegada ni serà l'última que després que Europa abaixa les persianes, Wall Street comença a recuperar forces. Veurem què ens deixa el tancament de Wall Street aquest dilluns. Pel que fa a l'Ibex, sembla que almenys la zona de suport dels mínims de 2012, als 5.900 punts, està intentant mantenir els preus.