Aquest divendres té lloc el segon gran venciment de l'any. El volum de contractació en els futurs dels índexs acostuma a incrementar-se significativament durant les sessions prèvies, a causa fonamentalment del 'rolo' de les posicions obertes cap al següent venciment (setembre de 2021).
- 19.871,52
- -0,07%
- 11.449,80
- -0,15%
- 6.697,82
- -
Análisis Técnico
I arriba en un moment en què tenim la gran majoria dels índexs borsaris als màxims anuals o molt a prop. Que en els casos de Dow Jones, Nasdaq, S&P 500 i DAX són també històrics, màxims de tots els temps. Aquest any l'S&P 500 puja un 13%, el Nasdaq, un 9%, l'Euro Stoxx 50, un 17%, el CAC 40, un 20% i l'IBEX, un 15%. L'índex parisenc és el que millor ho fa, ja que moltes de les companyies del sector del luxe són franceses i ho està fent d'allò més bé. Així, LVMH puja un 33% i Hermès, un 35%, entre d'altres.
En què consisteix?
Tal dia com avui vencen les opcions i futurs sobre índexs i accions tant a Europa com a l'altre costat de l'Atlàntic, cosa que sol traduir-se en una jornada de forta volatilitat, o això és el que li agrada dir a gran part dels analistes i mitjans econòmics especialitzats. És cert que hi ha venciments més volàtils que d'altres, però en general diria que el que els caracteritza és un major increment del volum de contractació i no tant la volatilitat.
Volum que, d'altra banda, es comença a notar des de principis de setmana i que, a poc a poc, sol anar augmentant conforme s'aproxima al venciment. Dit això, un venciment no és més que una data límit en la qual vencen (s'executen) nombrosos productes derivats sobre accions i sobre índexs sobre els quals cal decidir si tanquem la posició o per contra ens "rolem" (traspassem) al següent venciment.
Per què es diu així?
La quàdruple hora bruixa és una sessió la qual també se coneix com a Freaky Friday. Aquest nom fa referència als moviments estranys que fan els mercats en aquest dia. Així, Freaky Friday significa un divendres estrany, estrany, o divendres estrafolari. Molts fan la comparació d'aquesta sessió com un dia de molt tràfec d'operacions en els dos sentits, els inversors que tanquen posicions i els que les traspassen al següent venciment (rollover). Tradicionalment s'utilitzava el terme "triple hora bruixa" per designar el tercer divendres de cada trimestre (març, juny, setembre i desembre), mesos en què vencen els contractes trimestrals d'opcions i futurs sobre índexs i les opcions sobre accions. Posteriorment, amb el naixement dels futurs sobre accions, va passar a batejar com "quàdruple" hora bruixa.
Quan es produeix?
Té lloc el tercer divendres del mes de març, juny, setembre i desembre, coincidint amb el venciment trimestral dels futurs i opcions. No en totes les borses europees els venciments són a la mateixa hora. Així per exemple el venciment per a l'Euro Stoxx 50 té lloc a les 12 hores; una hora més tard té lloc en el DAX; a les 14:30 sobre alguns índexs de Wall Street; a les 16:00 hores sobre el CAC 40 i a les 16:45 hores en l'IBEX 35. En el cas que ens ocupa, el del nostre selectiu, el preu de liquidació del futur es calcula com la mitjana d'aquest entre les 16:15 i les 16:45 prenent un valor per minut.
I per què augmenta el volum?
Molts fan la comparació d'aquesta sessió com un dia de molt tràfec d'operacions en els dos sentits, els inversors que tanquen posicions i els que les traspassen a el següent venciment (rollover). Es creuen nombroses operacions de tot tipus, tant a l'alça com a la baixa en molt poc temps, d'aquí la "teòrica" alta volatilitat de la sessió i el fort volum de negoci.
És igual en altres països?
No, no és igual a tots. Per exemple, al mercat nord-americà no existeixen els futurs sobre accions. Es van prohibir per evitar manipulacions en les cotitzacions dels actius. Per això allà, a l'altre costat de l'Atlàntic, s'anomena la triple hora bruixa (vencen futurs sobre índexs i opcions sobre índexs i accions). A més, en el cas de la Borsa espanyola i a diferència d'altres països, hi ha venciments mensuals de manera que no cal esperar a cada un dels trimestres.