La banca espanyola confessa a Citi les seves pors: referèndum català i el Govern en minoria del PP

A més, aquests experts assenyalen que "el referèndum de Catalunya, la minoria al Govern del Partit Popular i el creixent gir a l'esquerra a nivell local són els riscos més citats pels bancs". En aquest sentit, Citi afegeix que els bancs amb més exposició creditícia a Catalunya amb dades de 2016 són Sabadell i Caixabank, amb un 16% de la cartera en la regió, Bankinter (9%), BBVA (8%), Bankia/BMN (7%), Santander/Popular (3%), Liberbank (2%) i Unicaja (1%).

D'altra banda, Citi assenyala que el risc baixista per les vendes d'actius immobiliaris s'ha reduït, però que al mateix temps la previsió d'altres factors positius com el creixement del crèdit, majors tipus d'interès i l'expansió de marges, que poguessin elevar la valoració del sector, "s'han endarrerit almenys un altre any, com ha passat des de 2015".

Per això, la seva visió general sobre el sector bancari espanyol és la d’'infraponderar', és a dir, reduir a les carteres, amb tan sols els esmentats consells de 'compra' per a Sabadell i Liberbank, el seu consell 'neutral' per a Bankia, Bankinter, Caixabank, Santander i Unicaja; i la seva recomanació de 'venda' per a BBVA.

L’EURIBOR NO PUJARÀ FINS AL SEGON SEMESTRE DEL 2018

La majoria dels vuit bancs amb els quals s'ha reunit Citi espera que el crèdit torni a créixer de manera lenta el 2018, quan la cartera d'actius immobiliaris finalment canviï de cicle (quan l'euríbor comenci a pujar). "Això és un nou retard d'un any", afirma Citi.

"Els nostres economistes no esperen que el BCE apugi els interessos fins a mitjans de 2019, per la qual cosa l'euríbor no començarà a pujar fins al segon semestre de 2018”

D'altra banda, el crèdit al consum i a les petites i mitjanes empreses (pimes) està registrant el "creixement més pròspera", mentre que el crèdit a les grans corporacions manté un suau augment. "El crèdit a les pimes està cada vegada més basat en les inversions enfront del capital circulant, la qual cosa és bo per al futur creixement del PIB", destaca Citi com a factor positiu.

Sobre els marges de beneficis, aquests analistes destaquen que les hipoteques fixes són ara més rendibles per als bancs, ja que aconsegueixen un marge d'entre 150 i 170 punts bàsics. En les hipoteques a tipus variable, aquest marge es redueix fins a 100 - 120 punts bàsics. En general, la previsió és que els marges segueixin augmentant.

Però "tot i que la sensibilitat dels bancs espanyols als tipus d'interès és una de les més grans d'Europa, els nostres economistes no esperen que el BCE apugi els interessos fins a mitjans de 2019, per la qual cosa l'euríbor no començarà a pujar fins al segon semestre de 2018".

Pel que fa a l'activitat immobiliària i als actius hipotecaris adjudicats, Citi destaca que el preu de l'habitatge augmenta a un ritme anual del 3% i que el preu del sòl en algunes ciutats com València pugi al 6% anual. "El cicle actual hauria de seguir entre cinc i sis anys, gràcies al sector residencial i al comercial", afirma el banc nord-americà.

"La demanda residencial per a primer i segon habitatge augmenta, de manera domèstica i internacional. L'arribada rècord de turistes està elevant els preus dels actius hotelers i la demanda d'oficines per part d'inversors internacionals augmenta", destaquen aquests analistes. Això, al seu torn, és positiu perquè els bancs puguin vendre els seus actius adjudicats i aconseguir una mica de rendibilitat enfront de les vendes realitzades al passat, que generaven pèrdues.

Finalment, pel que fa a possibles moviments addicionals de consolidació al sector, Citi afirma que el sector pot tornar a "escalfar" en un termini de 12 - 24 mesos, a mesura que els bancs espanyols reforcin les seves ràtios de capital i finalitzin els seus processos de transició tecnològica per reduir costos.

"NOMÉS SOROLL MEDIÀTIC"

La setmana passada, els experts de JP Morgan Cazenove també es van reunir amb representants del sector, que van intentar 'treure ferro’ a la crisi entre Espanya i Catalunya. "El referèndum català d'independència és només soroll, segons els bancs. Les entitats espanyoles amb les quals hem parlat creuen que el referèndum català d'independència serà un 'no esdeveniment' perquè és il·legal sota la llei espanyola", van explicar els experts del banc nord-americà JP Morgan Cazenove després de reunir-se amb representants de Santander, BBVA i Caixabank, entre d'altres.

Els tres grans compten amb una important exposició a la regió. Per exemple, suposa el 26% del negoci de CaixaBank a Espanya. Per la seva banda, BBVA és el banc més 'català' després de la integració de CatalunyaBanc i Unnim, mentre que Santander ha incrementat substancialment la seva mida després de comprar Popular.

MÉS AUTONOMIA I REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

A més, els experts de la companyia nord-americana van assenyalar que una oferta de "més autonomia per a Catalunya" i "potser una revisió total de la Constitució" podrien ajudar a "reobrir el difícil canal de comunicació" entre l'Estat i el govern autonòmic després de l'1 d'octubre.

"Des de la nostra perspectiva, amb més concessions des de Madrid, Catalunya s'acostaria a l'estatus d'un estat semi independent en una federació, de manera que hauria poc a guanyar amb un projecte de secessió més enllà de les senyes simbòliques de la bandera i la ciutadania" , va afirmar el director executiu de JP Morgan, Marco Protopapa.

JP Morgan valora la iniciativa del Govern espanyol d'iniciar un "ampli diàleg" sobre el mecanisme de finançament autonòmic

Aquest expert va qualificar la situació actual com un escenari de "molta incertesa", tot i que creu que "la implementació del referèndum està molt en dubte per raons logístiques". "En tot cas es podria produir d'una manera moderada, amb una participació limitada per la policia", subratlla.

En la seva opinió, és positiva valora la iniciativa del Govern espanyol d'iniciar un "ampli diàleg" sobre el mecanisme de finançament autonòmic a canvi de la desconvocatòria del referèndum i creu que "una treva" acceptada pel govern autonòmic "òbviament ajudaria a tornar a la normalitat". "És una oferta que es basa en el reconeixement que la recuperació espanyola i la seva millor situació fiscal permet contemplar un marge de condicions", assenyala.

Aquesta treva, segons indica, hauria d'anar acompanyada d'una restauració de l'autonomia fiscal de la Generalitat de Catalunya i de la retirada dels càrrecs impostos als membres del Govern detinguts per participar a l'organització de la consulta com "gest de bona voluntat" del Govern.

A partir d'aquí, segons creu, es podria iniciar un procés de negociació per estudiar una reforma de l'estructura de l'Estat i el poder de les regions que permetés a Catalunya seguir formant part d'Espanya, encara que adverteix que, si es porta a terme, "seria un procés llarg i les propostes no arribarien abans de mitjans de 2018, a més d'un posterior referèndum necessari per aprovar un canvi a la Constitució".

EL PAPER DE LA UNIÓ EUROPEA

A més, tot i que reconeix que era "recomanable" que la UE tractés la situació d'enfrontament del govern regional amb l'Estat com un "assumpte domèstic" i evités interferir-hi, creu que "una declaració molt clara després l'1 d'octubre podria ajudar a reobrir la recerca d'un compromís de solució en el perímetre de la legalitat espanyola".

"Per exemple, la UE podria declarar fermament en un comunicat oficial que una Catalunya independent, sense importar com, es relegaria a si mateixa de facto fora de la Unió Europea i de l'Espai Euro. Atès que el costat català ha tendit a evitar confrontar les conseqüències econòmiques de la independència, una declaració així, al nostre parer, forçaria el debat a centrar-se en la disrupció que causaria el 'Catexit'", afirma.

A més, demana "un nou pas polític" a Catalunya després de l'1 d'octubre per "rebaixar una tensió" que preveu "creixent" almenys fins a aquesta data. En aquest sentit, creu que unes eleccions autonòmiques permetrien "guanyar temps" per a la negociació i "obrir una finestra a l'oportunitat de reconstruir un canal de comunicació després de l'actual enfrontament".