Les criptomonedes continuen reaccionant amb volatilitat als darrers esdeveniments. El bitcoin (BTC) cedeix un 1% a les últimes 24 hores i posa en joc els 81.000 dòlars, mentre que l'ethereum (ETH) torna a caure amb força, al voltant d'un 4%, i intenta mantenir els 1.500 dòlars.
- 92.231,337$
- 1,32%
A les altcoins, signe mixt. Tokens com Binance coin (BNB), cardano (ADA) o allau (AVAX) cotitzen amb avenços molt moderats, mentre que altres com solana (SOL) i un altre grup, entre els quals hi ha XRP, dogecoin (DOGE) o chainlink (LINK), cedeixen en percentatges no massa ressenyables. Les majors caigudes d'entre les grans criptos (a més de l'ETH) s'observen en tron (TRX) i toncoin (TON).
Els moviments es produeixen després que Wall Street reprengués ahir les caigudes després de la sessió històricament positiva de dimecres passat. Els '7 Magnífics' van ser dels més castigats aquest dijous, després de disparar-se fins a un 20%, en el cas de Tesla, dimecres. Les caigudes també s'han estès a les borses asiàtiques, amb el Nikkei nipó cedint un 3%, mentre que a Europa la situació és de calma aparent.
Això, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés la pausa dels aranzels recíprocs durant 90 dies a tots els països excepte la Xina. Per cert, la Casa Blanca va aclarir ahir que la tarifa a les importacions xineses és del 145% i no del 125% com Trump havia indicat anteriorment, ja que no va tenir en compte l'aranzel del 20% establert a principis d'any com a càstig a la Xina pel presumpte paper en el trànsit de fentanil.
La veritat és que la guerra comercial continua sent la gran preocupació del mercat. Alguns experts assenyalen que les pujades recents poden ser només l'anomenat "rebot del gat mort", per la qual cosa recomanen reduir l'exposició al risc mentre continuï la incertesa. Altres recomanen desfer posicions en renda variable nord-americana (cosa que podria afectar el bitcoin per la seva vinculació) i mirar altres mercats com l'europeu. Sigui com sigui, l'escenari és extremadament volàtil i tot pot canviar, com ja hem comprovat, en qüestió de segons.
L'esperança dels inversors és que aquest termini de 90 dies serveixi per assolir acords que permetin reduir les tensions entre els Estats Units i la resta del món. No obstant això, el pessimisme impera al mercat i, encara que es pugui arribar a acords, el cert és que els aranzels i els seus potencials efectes continuaran sent una de les preocupacions més grans dels mercats durant molt de temps. Especialment, perquè els temors que els Estats Units entri en recessió i contagiï, com a mínim parcialment, a la resta del món augmenten amb cada dia que passa.
En aquest sentit, ahir es va conèixer que la inflació es va moderar més del que s'esperava al país nord-americà al març. Tot i això, els analistes consideren que la dada no té gaire rellevància, ja que pot estar desfasat davant de tot el que ha passat durant els últims 10 dies. En aquest sentit, interessa més la dada de confiança de la Universitat de Michigan que es publica avui i que és un indicador avançat que resultarà més útil per anticipar com impactarà tot el que passa.
Mentrestant, la Reserva Federal (Fed) es manté a l'espera del que passi als mercats. Aquest dimecres, el banc central nord-americà va publicar les actes de la seva última reunió, en què van considerar "convenient" adoptar una "actitud cautelosa" davant la possibilitat que "els efectes inflacionaris derivats de diversos factors fossin més persistents del previst".
Els mercats descompten diverses retallades dels tipus d'interès aquest any, entre 3 o 4, segons el dany provocat per Trump. Cosa que, segons Ipek Ozkardeskaya, analista de Swissquote Bank, "ara mateix és impossible de predir". "Actualment, els mercats valoren en més d'un 10% la probabilitat d'una retallada de 50 punts bàsics al juny. Tan poc sentit va tenir baixar les taxes 50 punts el setembre passat, com pot tenir sentit fer-ho ara. Per tant, si la inflació se suavitza i les dades econòmiques deceben, les expectatives de polítiques expansives podrien ajudar a mantenir la gana pel risc", explica.
Tot i això, membres de la Fed com Neel Kashkari, president de la branca de Mineàpolis del banc central, es mostren més escèptics. En un recent article, Kashkari, que no té vot aquest any, però sí una gran influència al banc central, ha argumentat que la Fed hauria de fer una pausa durant tot l'any i no abaixar les taxes oficials gairebé sota cap concepte.