El president electe dels Estats Units, Donald Trump, estaria estudiant declarar l'emergència econòmica nacional per tenir una justificació legal per imposar pujades dels aranzels tant a socis comercials com a rivals com la Xina.
Segons ha informat CNN, aquesta declaració permetria a Trump construir un nou programa aranzelari utilitzant la Llei de Poders d'Emergència Econòmica Internacional, coneguda com a IEEPA, que autoritza unilateralment un president a gestionar les importacions durant una emergència nacional.
"Res està descartat", assegura una font propera al president electe al mitjà nord-americà. Segons una altra font, Trump té predilecció per aquesta llei, ja que atorga una àmplia jurisdicció sobre com s'implementen els aranzels sense requisits estrictes per demostrar que els aranzels són necessaris per motius de seguretat nacional.
El 2019, Trump va utilitzar la IEEPA per amenaçar amb un aranzel del 5% sobre totes les importacions mexicanes que augmentaria al 25% si Mèxic es negava a prendre mesures per reduir el nombre d'immigrants indocumentats que creuen la frontera amb els Estats Units. Després d'una ronda de negociacions amb Mèxic, i d'acordar la política migratòria "Queda't a Mèxic", la pujada aranzelària no es va aplicar. Trump havia declarat l'emergència nacional a la frontera sud dels Estats Units tres mesos abans.
D'acord amb aquestes fonts, encara no s'ha pres una decisió final sobre declarar o no una emergència nacional. "Crec que el president té una àmplia autoritat per imposar aranzels per diverses raons, i hi ha una sèrie de bases legals per fer-ho", apunta Kelly Ann Shaw, una advocada comercial que es va exercir com a assistent adjunta de Trump per a assumptes econòmics internacionals. La IEEPA, afegeix, n'és "certament una".
Segons CNN, els assessors de Trump també estudien si utilitzar la secció 338 de la llei comercial nord-americana, que permet a un president imposar "aranzels nous o addicionals" contra països que es considera que discriminen el comerç dels Estats Units. També es considera revisar la secció 301 d'aquesta mateixa llei, la qual es va utilitzar per justificar la pujada aranzelària a les importacions de la Xina durant el seu primer mandat.
El Govern de Biden va mantenir la gran majoria dels aranzels de Trump, i fins i tot els va augmentar en alguns productes com els vehicles elèctrics. Segons alguns experts legals, això proporciona una base jurídica perquè Trump pugui ajustar o incrementar els aranzels com consideri oportú. Tot i això, aplicar aranzels sota aquest últim estatut requereix una investigació governamental, i les empreses afectades sovint pressionen per ser excloses dels gravàmens.
Recentment, Trump va desmentir The Washington Post a la seva xarxa social Truth Social després que el diari informés que el seu pla aranzelari s'aplicaria només a importacions crítiques. Així mateix, Trump va expressar la intenció d'imposar aranzels del 25% a Mèxic i Canada i un aranzel addicional el 10% a la Xina, alhora que va advertir a Europa que li pujarà els aranzels si no compra gas i petroli nord-americà.
AMENAÇA A GROENLÀNDIA I PANAMÀ
Trump també ha estat notícia aquest dimecres, però per un motiu molt diferent. I és que el president electe dels Estats Units ha tornat a amenaçar Panamà de recuperar el control del Canal i no ha descartat l'ús de la força militar nord-americana per aconseguir-ho. A més, Trump també ha assegurat que utilitzarà aranzels per obligar Dinamarca a renunciar a la sobirania de Groenlàndia.
Les declaracions incendiàries del magnat han provocat la resposta de la Unió Europea (UE). En una entrevista concedida a la ràdio France Inter, Jean-Noël Barrot, ministre d'Afers Estrangers de França, ha afirmat que els Vint-i-set no acceptaran els intents d'agredir el territori comunitari.
"No hi ha dubte que la Unió Europea no deixaria que una altra nació del món, sigui qui sigui —i diria fins i tot, començant per Rússia— ataquessin les seves fronteres sobiranes. Som un continent fort, necessitem seguir enfortint-nos", ha assegurat Barrot.
Si bé Barrot ha assegurat que no veu els Estats Units envaint Groenlàndia, sí que ha mostrat la seva inquietud per les ambicions expansionistes de Trump: "Si em preguntes si crec que els Estats Units envairà Groenlàndia, la resposta és no. Però hem entrat en una era que veu la supervivència del més fort? La resposta és sí".
Els comentaris de Barrot han arribat a la vigília d'una reunió entre el primer ministre de Groenlàndia, Mute Egede, i el rei Federico X a Copenhaguen. No s'han proporcionat detalls sobre els assumptes que es tractessin al conclave, però la reunió es durà a terme a la mateixa setmana durant la qual el monarca danès va actualitzar el seu escut d'armes reial per incorporar detalls que representen Groenlàndia.
El mes passat, Trump va dir a la seva plataforma Truth Social que la "propietat" de Groenlàndia era crucial per a la seguretat nacional i econòmica dels EUA. El president electe va tenir per primera vegada la idea de comprar Groenlàndia a Dinamarca el 2019, durant el seu primer mandat com a president, una noció que va ser fermament rebutjada pel lideratge del territori. "No estem a la venda", va afirmar Egede al mes de desembre passat.
