El mercat ha castigat CaixaBank (-5,27%; 5,39 euros) després de presentar el Pla Estratègic 2025-2027. Entre els principals factors negatius que penalitzen els inversors, destaca la previsió del banc d'un marge d'interessos pla en 11.000 milions d'euros durant els propers 3 anys.
- 5,390€
- -5,27%
En contrast amb aquest marge d'interessos pla, CaixaBank ha anticipat una pujada dels costos fins als 6.900 milions d'euros el 2027, enfront dels 6.100 milions previstos per al 2024.
Tampoc ha convençut la falta de concreció sobre la quantitat total que preveu distribuir els accionistes, cosa que sí que va fer el 2022, quan va anticipar el retorn de 9.000 milions d'euros fins al 2024 (que finalment s'han elevat fins als 12.000 milions, per un escenari favorable dels tipus d'interès).
Els analistes de Bankinter, que aconsellen comprar el valor, amb un preu objectiu de 6,65 euros, afirmen que "els objectius del pla semblen raonables", amb un "marge d'interessos pla i focus en comissions", amb un cost del risc (CoR) baix, menor del 0,3%, i una ràtio deficiència en nivells del 40%.
A parer seu, "l'estratègia és continuista, amb uns objectius que es basen en hipòtesis raonables (tipus a la baixa i activitat comercial a l'alça), amb una ràtio de capital folgada i una remuneració atractiva per als accionistes".
Segons els seus càlculs, l'objectiu de repartir entre el 50% i el 60% del benefici com a dividend en efectiu suposa una rendibilitat per dividend anual superior al 7,5% el 2025.
El mercat també està penalitzant que la ràtio mitjana de rendibilitat RoTE prevista per als propers 3 anys serà superior al 15%, una xifra destacada però per sota del 17% registrada el 2024.
En definitiva, CaixaBank no ha convençut els inversors amb unes previsions que no anticipen creixement dels beneficis durant els propers anys, cosa que no justifica valoracions més altes per a un banc que recentment ha marcat màxims històrics a la borsa.
POSSIBLE IMPOST A LA BANCA
Sobre la cotització de CaixaBank també pesa la incertesa regulatòria. Ara mateix, està a l'aire l'aprovació d'un nou impost a la banca a Espanya que el Govern va acordar aquest dilluns amb ERC, Bildu i BNG.
Els socialistes van acordar amb aquests tres socis "presentar un reial decret llei per prorrogar un any més l'impost a les energètiques", i que inclou també "aprovar l'impost a la banca en la tramitació al Ple del Congrés de dijous, augmentant el tram més alt en l'impost, dirigint tota la recaptació a les comunitats autònomes i concertat amb les hisendes forals de la Comunitat Autònoma Basca i la Comunitat Foral de Navarra”.
Tot i això, malgrat el suport d'aquests tres socis, el Govern ara haurà de tornar a negociar amb el PNB i amb Junts. El PNB també s'havia mostrat obert a prorrogar l'impost a les energètiques si es dirigia la recaptació a les hisendes forals, tot i que Junts s'havia mostrat inflexible sobre estendre l'impost a les energètiques.
L'Executiu va precisar posteriorment, després d'anunciar l'acord amb ERC, Bildu i BNG, que no pensa gravar les empreses energètiques que facin inversions en la descarbonització; i que "manté el seu acord amb Junts per no gravar les empreses energètiques que mantinguin el compromís efectiu d'inversió per a la descarbonització".
Per tant, caldrà veure si el Govern aconsegueix la quadratura del cercle i posa d'acord tots els seus socis. Tot i que aquesta incertesa està pesant sobre la cotització de CaixaBank, que seria el banc més afectat per aquest nou impost a la banca, ja que concentra el gruix del seu negoci a Espanya, on és líder per quota de mercat, enfront de Santander i BBVA.
