Les borses asiàtiques han tancat, la majoria, amb guanys després d'una sessió força agitada per la victòria electoral de Donald Trump i del Partit Republicà a les eleccions nord-americanes. El president electe es va imposar amb claredat a la candidata demòcrata Kamala Harris, conquerint estats clau com Pennsilvània o Geòrgia.
El triomf electoral de Trump va tenir la seva translació immediata a les borses nord-americanes, amb els tres principals selectius marcant rècords històrics a la sessió després de pujar més d'un 2% i fins a un 3%. El més alcista va ser l'industrial Dow Jones, que va guanyar més de 1.000 punts en un sol dia (+1.508,05 punts) i va tancar la sessió amb un repunt del 3,57%. És la primera vegada que aquest selectiu registra una pujada d'aquest calibre des del novembre del 2022.
Pel que fa a Àsia, el Nikkei japonès ha estat dels pocs índexs que ha acabat la sessió en vermell, amb pèrdues contingudes del 0,43%, igual que el Kosdaq de Corea del Sud, de petita capitalització, que ha retallat més d'un 1%. Altres selectius han tingut una millor jornada: el Topix, també nipó, ha pujat un 1%, mentre que el Kospi sud-coreà i l'S&P/ASX 200 han repuntat amb moderació.
Les pujades més importants s'han donat a la Xina: el CSI 300 ha sumat un 3%, el Shanghai Composite ha repuntat un 2,5% i el Hang Seng de Hong Kong ha pujat a prop d'un 2%. Aquests moviments s'han vist motivats per les dades de la balança comercial de la Xina, que han mostrat un augment interanual de les exportacions del 12,7%, fins als 309.060 milions de dòlars. Aquesta ha estat la millor dada des del març del 2023, quan van créixer un 14,8%, en clar contrast amb el creixement del 2,4% al setembre i el 8,7% a l'agost. Els analistes havien estimat un creixement de les exportacions del 5,2% interanual a l'octubre.
Tot i això, les importacions van caure un 2,3% a l'octubre, una xifra més gran del que s'esperava. Això contrasta amb un modest creixement del 0,3% al setembre i del 0,5% a l'agost. Els analistes havien pronosticat una caiguda de l'1,5% a les importacions del mes d'octubre.
No obstant, no tot és positiu al gegant asiàtic. D'una banda, el ministre d'Economia de Taiwan ha anunciat que el país ajudarà les empreses a traslladar la producció des de la Xina a causa dels grans aranzels promesos per Donald Trump sobre el país. Segons Reuters, el ministre Kuo Jyh-Huei ha dit que l'impacte de qualsevol aranzel serà "bastant gran" per a les empreses taiwaneses localitzades a la Xina. Cal recordar que el president electe va prometre imposar aranzels del 60% a les importacions nord-americanes des de la Xina, així com una tarifa general a les importacions de la resta del món.
Però no tothom és tan negatiu. "Per a la Xina, és probable que l'impacte directe sobre els beneficis d'uns aranzels més elevats sigui limitat", explica Tai Hui, estrateg en cap de mercat per a Àsia-Pacífic de JPMorgan Asset Management. Segons aquest expert, això és perquè més del 85% dels ingressos dels 700 membres de l'índex MSCI Xina procedeixen de la Xina continental i que les polítiques fiscals i monetàries anunciades recentment per Pequín "podrien oferir certa compensació".
D'altra banda, les accions dels fabricants de cotxes elèctrics han caigut amb força després del triomf electoral de Trump. BYD, Geely, Nio, Xpeng o fins i tot Xiaomi, que acaba d'entrar en aquest mercat,han caigut a la sessió de dijous. Per contra, fabricants de cotxes "tradicionals" com Ford o General Motors han pujat a borsa, mentre que els fabricants de cotxes elèctrics nord-americans com Rivian o Lucid també han retallat a borsa.
Això es deu, segons diferents analistes, que –és clar– la victòria de Trump obre un nou escenari per a la transició al cotxe elèctric. I és que els fabricants temen que el republicà retalli els incentius fiscals i els crèdits a les compres de vehicles elèctrics.
L'excepció ha estat Tesla, que s'ha disparat, ja que els inversors esperen possibles avantatges per a l'empresa en un entorn menys subvencionat. Dan Ives, estrateg de Wedbush Securities, afirma que la mida i l'abast de Tesla suposen un avantatge competitiu, sobretot en un clima en què els fabricants xinesos de vehicles elèctrics podrien trobar-se amb un augment dels aranzels que restringeixi la seva entrada al mercat nord-americà.
Pel que fa als fabricants tradicionals, els analistes expliquen que l'arribada dels republicans podria suposar una pressió més baixa per descarbonitzar les seves línies de producció. Ford i General Motors han estat molt pressionades en temps recents pel fet que la transició al vehicle elèctric plantejava problemes per al seu "molt rendible" negoci de camionetes, segons expliquen els analistes de Bank of America. Amb tot, aquests experts adverteixen que l'augment dels aranzels podria afectar les dues companyies a causa de la seva exposició directa i indirecta a Mèxic.
